Totxanes, totxos i maons

"Ja es nota que no et convenç gaire, això del mestissatge", m’escriu la Raquel S. en un correu a propòsit dels elogis que fa uns dies dedicava al darrer disc de Maria del Mar Bonet i les meves reticències respecte "Amic, amat", el disc anterior, ple d’aquells aires moruns que tant agraden als nostres cosmopolites de via estreta.  (n’hi ha més)

Doncs mira, desconeguda Raquel, sí i no. Ja he escrit en altres ocasions aquí mateix que el mestissatge em sembla molt bé, però que m’agradaria encara més si fos recíproc i no, com ara, sempre en un mateix sentit: d’aquí cap allí.

Vull dir que em miraria d’una manera molt diferent tot aquest perdre el cul d’alguns músics d’aquí per adoptar l’estil morú, sudamericà o flamenc si els seus col·legues àrabs, brasilers o andalusos adoptessin al seu torn les nostres músiques i el nostre estil, cosa que no passa.

Mestissatge? Ara mateix. Però tants a tants, companya. Fer-ho d’una altra manera -com ara, vaja- el que demostra és que tenim molta llana al clatell.

Avui mateix, sense anar més lluny, viurem una altra celebració institucional de l’Onze de Setembre amb música flamenca (per cert, d’un "cantaor" magnífc i català de naixement: Miguel Poveda). No hi tindria res a dir si, per exemple, el dia de la festa oficial de la comunitat andalusa portessin a cantar el Serrat. O en la comunitat de Madrid a la Marina Rossell, posem per cas. Però això, de moment, em sembla que trigarem força a veure-ho.

El mateix em passa amb el bil·lingüisme. Ara mateix signo on calgui a favor d’un bil·lingüisme de debò. De tants a tants. És a dir, que quan jo miri la cartellera de cinemes, vagi a un restaurant o compri diaris o revistes en un quiosc tingui el mateix nombre d’ofertes en català que en castellà. Però com que no és així -i les traces són d’anar a pitjor- preconitzaré el monolingüisme i el morro fort fins que se m’acabin les forces, la paciència o la moral. (*)

La resta són ganes de fer el mec. Ja t’ho dic, Raquel: llana al clatell. O, com deia un vell pagès que vaig conèixer de petit a Corbera, merda a l’espardenya.

—————————————————————————————–

(*) I pel que fa a la nombrosa colla de babaus que es declaren encantats de circular per aquests temps de barreja i contaminació cap problema. Però tant a tants, també, eh? Si resulta que amb la situació actual ja xalen imagineu-vos com es posaran el dia que, al costat d’un "En Josep Cuní és demana el programa de cuina de l’Isma" a TV3 (vegeu aquí), en alguna televisió de parla castellana surti un locutor informant a la concurrència que són "dos cuartos de ocho".

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!