Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

3 de setembre de 2014
0 comentaris

Mèrcè Rodoreda escriu a Joan Triadú.

Com a complement del que us explicava en el meu últim apunt (aquest) a propòsit de la pèrdua –desaparició, vaja– del costum d’escriure cartes de les de tota la vida avui poso al vostre abast un parell que varen ser escrites des de Ginebra per Mercè Rodoreda i adreçades al crític literari Joan Triadú. Pertanyen a l’època en què s’inicia la relació epistolar entre l’escriptora i el seu editor Joan Sales. Un conjunt d’uns quants centenars de cartes que va publicar Club Editor el 2008 i del qual també us en parlava en el mateix apunt.

A la primera carta –de setembre de 1960– Rodoreda parla del concurs literari de Cantonigròs d’aquell mateix any en el qual se li va retre un petit homenatge al qual no va assistir (“Potser d’aquí a deu anys, si Déu m’ajuda, en parlarem, d’un homenatge”, escriu per raonar, en part, la seva absència).

És aquesta: Mercè Rodoreda: Ginebra 1960.08.14

A la segona carta –de març de 1961 i interessantíssima–, després que el jurat del Premi Sant Jordi hagués passat per alt la novel·la “Colometa” i premiés una altra obra, Mercè Rodoreda recupera el text perquè Joan Sales, impressionat pels elogis que Joan Fuster va dedicar a la novel·la, vol llegir-lo amb la intenció de fer tot el possible per publicar el que l’any següent va ser “La plaça del Diamant”.

En aquells primers mesos de 1961 Rodoreda està immersa en la redacció del que acabarà sent “La mort i la primavera” (que no es publicarà fins al 1986) i, parlant de “Colometa”, li confessa a Triadú: “No sé per què no m’entusiasma. Tinc la impressió que és una novel·la enterrada”.

Una altra frase remarcable és la que tanca la carta. L’autora li comenta a Triadú que Joan Sales opina que “Colometa” no és un bon títol i que fóra bo buscar-ne un altre. Per això: “Provisionalment he adoptat el de ‘Un vol de coloms’; reflecteix, em sembla, aquella cosa d’efímer, de mica de cosa de no res que és Colometa”.

“De mica de cosa de no res…” Rodoreda en estat pur, vaja.

És aquesta:  Mercè Rodoreda: Ginebra 1961.03.20

NOTA: Aquest parell de cartes han estat extretes dels arxius de Joan Triadú i les hem donat a conèixer –amb unes quantes més d’altres corresponsals– en el marc de l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú” (vegeu aquí) que en el darrer any i mig ha anat itinerant per diverses localitats catalanes i que a partir del proper mes d’octubre quedarà definitivament instal·lada a la biblioteca pública de Ribes de Freser, el poble on va nàixer Triadú.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!