Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

26 de maig de 2012
4 comentaris

Me’n recordo (30). (Amb cua final…)

(Anys 1955-1960)

Me’n recordo de quan, amb la mare, anàvem a l’adroguer del carrer de Valldonzella i compràvem una paperina de terra d’escudella per netejar les cassoles, olles, pots i altres estris de la cuina.

La terra d’escudella -que l’adroguer ens servia a granel amb una pala petita- era exactament el que el seu nom indica: sorra formada per grans de diferents calibres que amb el seu poder abrasiu, a força de braços i amb l’ajut d’un bon fregall servia per desincrustar dels estris de cuina les restes del menjar que en aquella època es feia a les llars. Un menjar que, en general, tenia un nivell de qualitat -ingredients i sistemes de cocció- bastant baix i que, amb sort, et permetia resistir fins al següent àpat sense gaire sensació de desmai.

Cap a la meitat de la dècada dels 50 el producte es va, diguem-ne, sofisticar i va aparèixer envasat en un tub cilíndric que es comercialitzava amb el nom d’“Arena Diamante”. Recordo la impagable frase que acompanyava la propaganda d’aquest producte: “Al servicio de la mujer española”. Sense comentaris.

Uns quants anys després, parlo ja de la dècada dels 70, el circuit català de TVE va popularitzar un programa infantil que es deia precisament “Terra d’escudella” i que va ser una de les primeres feines que varen fer Els Comediants.

Curiosament, quan parlo amb gent de la meva edat gairebé ningú recorda la terra d’escudella (que formava companyia amb el trisòdic, el blanc d’Espanya i el sabó en escates, productes típics de ca l’adroguer) i quan parlo amb gent més jove i els explico quina utilitat tenia el producte la majoria em miren amb ulls estranyats i em diuen que sempre havien pensat que era el nom d’un programa de televisió.

——————————————————————————————-

CUA FINAL: En llegir aquest apunt l’escriptora Esperança Camps ha deixat en el meu espai a Facebook el següent text:
“Joan Josep, a Ciutadella vèiem aquell programa que feien a Circuit Català. Com que no coneixia el producte de neteja em vaig passar mitja infantesa preguntant-me per l’origen del títol. Vaig arribar a la conclusió que com que a Catalunya és típica l'”escudella i carn d’olla”, van posar el nom del programa en homenatge a Catalunya. Amb el teu “menrecordo” m’has desmuntat una teoria… glups” 

 

 

  1. És d’agrair la recopilació de terminologies ja en desús perquè no es perdi una part important de la memòria popular de les primeres dècades de segle XX.
    Gràcies dons.

  2. Jo la terra d’escudella pròpiament dita no l’he coneguda, però la meva iaia, anomenava d’aquesta forma un pot de detergent granulós , que s’anomenava “Vim” i tenia exactament el mateix ús (però menys ecològic ,en pot de plàstic) ; això ja devia de ser els anys 70 , dons a casa ja es veia la producció televisiva. Pel que fa a la tria del nom, jo vaig pensar que si que era curiós que li posessin el nom amb el que anomenava la iaia aquell sabó.

  3. Jo també la recordo la terra d’escudella a casa de la meva àvia i si no vaig errada penso que era la típica “pedra pómez” triturada fins a fer-ne una pols per a netejar el cul de les paelles i les cassoles, sobretot les d’alumini, tan típiques d’aquella època. També recordo el fregall d’espart.

Respon a Lydia Molins Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!