¿Per què deu ser que la gent -molta gent, vaja- té la mania de parlar amb les persones malaltes amb un to mel·liflu, afectat i sol·lícit com si s’adrecessin a criatures petites quan en situació de normalitat no ho fan? ¿Serà una variant d’aquell costum -també força generalitzat- de parlar amb els estrangers que se’ns adrecen per fer alguna consulta en veu més alta de l’habitual com si, a més a més de guiris, fossin sords?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!