Els seguidors d’aquestes Totxanes saben que quan m’he de referir al PP (i altres de la mateixa corda com Ciutadans, Rosa Díez, etc.) i les seves actituds en relació a la llengua catalana i a la convivència al nostre país no em tallo gens i els descric com mala gent, com persones dolentes de mena.
Mala gent perquè no tenen el més mínim escrúpol a l’hora de mentir -així de clar: mentir; no es mereixen ni l’eufemisme “distorsionar la realitat”– quan volen fer creure que aquí el castellà és la llengua minoritària i perseguida. Menteixen i ho saben perfectament, però això els dóna vots -a Espanya i, ai las, també aquí- i per tant els interessa, cosa que em fa pensar que no canviaran d’argumentació durant una llarga temporada.
En aquesta mateixa categoria de mala gent (apartat “persones indesitjables”) crec que cal incorporar el col·lectiu de controladors aeris per raons que no crec que calgui detallar gaire vist el caos que han muntat amb la seva vaga salvatge.
Dit tot això voldria afegir-hi només dues coses. La primera és un consell: no us perdeu l’article de Vicent Partal a Vilaweb sobre la militarització dels controladors aeris (llegiu-la aquí).
La segona és una pregunta: atès que el conflicte entre el govern espanyol i els controladors s’estava complicant des d’abans de l’estiu i coneixent la immensa barra d’aquesta gent, ¿era prudent que el Reial Decret que regula els horaris laborals dels controladors aeris s’aprovés en el Consell de Ministres de la vigília d’un pont de cinc dies?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!