Totxanes, totxos i maons

Des de fa uns quants mesos el jardí de baix de casa està en fase de profunda transformació i el fet que la nostra terrasa disposi d’una orientació i una altura privilegiades fa que puguem contemplar l’evolució de les feines talment com si fóssim a la llotja presidencial d’un gran teatre.

Això fa que, de vegades, sorgeixin escenes inesperades i imatges irrepetibles que si no les atrapes en el moment just el més segur és que es perdin definitivament. És el cas de l’escala que hi ha just a sota del nostre edifici i que ara, amb el nou projecte, es manté però amb una distribució diferent.

Des de fa dos dies un paleta (*) està construint la nova i aquesta tarda m’he adonat que la conjunció –absolutament temporal i efímera– entre les dues escales genera una imatge que immediatament m’ha remès a les arquitectures impossibles de l’holandès Maurits Cornelis Escher (vegeu aquí).  Comproveu-ho, si no, vosaltres mateixos.

(si cliqueu al damunt, les imatges es faran una mica més grans)

Potser la causa de tot plegat és la lectura de l’últim Premi BBVA Sant Joan que m’ha semblat un llibre excepcional i que, com passa quan llegeixes alguna cosa que t’impressiona, fa que durant un temps, mentre dura el seu influx, contemplis el que t’envolta amb una mirada diferent, més propera a la història que has llegit.

M’estic referint a “Abans de les cinc som a casa”, d’Albert Forns Canal (Granollers, 1982), llibre magnífic sobre el qual penso escriure alguna cosa molt aviat i, per tant, aturo aquí aquest apunt apressat que només volia deixar constància d’aquest instant. Un instant a cavall d’una imatge que molt aviat serà ja indetectable perquè l’obra haurà continuat i el replà de la nova escala –i la jardineria que l’acompanyarà– haurà engolit el record d’aquella tirada de graons que durant més de quaranta anys ens han portat des del carrer –un carrer amb rang d’avinguda i nom de seny ordenador de la llengua– fins a la porta de casa com aquell qui diu…

————————————————————————————

(*) Un paleta, per cert, esquerrà. Feia molt de temps que no em trobava amb un paleta esquerrà…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!