Totxanes, totxos i maons

Erri de Luca (vegeu aquí) és segurament l’escriptor més interessant que ara mateix hi ha a Itàlia.

Va néixer a Nàpols el 20 de maig de 1950. És a dir, dos mesos i un dia després que naixés jo.

Un detall no gens trivial (per a mi, és clar).

Acabo de rebre el seu darrer llibre, ‘L’età sperimentale’, amb tapa dura i un centenar llarg de pàgines, editat per Feltrinelli a la col·lecció ‘I Narratori’.

I escrit a quatre mans amb un altre personatge singular: Inès de la Fressange (vegeu aquí). Nascuda, per cert, el 1957.

Quan la setmana passada vaig veure que el meu admirat Gabriele Romagnoli en parlava (vegeu aquí) vaig pensar de seguida que podria ser un llibre carregat de suggeriments i ben engrescador.

Ara que el tinc a les mans, tot i que amb prou feines l’he pogut fullejar una mica, m’atreveixo a ratificar-ho.

Miro la contracoberta i em trobo amb el següent text:

“És una edat experimental. Tinc l’estranya sensació que ningú ha estat vell abans que jo. La vellesa dels que m’han precedit no em serveix de model i no em prepara per a res. Per al cos de cadascú, quan passa és per primera vegada.”

No sé per què intueixo que no serà pas l’última vegada que aquesta ‘Età sperimentale’ treu el nas per aquí…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!