Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Arran de la recent mort del cantant valencià Remigi Palmero (vegeu aquí) li vaig treure la pols a un escrit meu publicat l’any 2009 (aquest) en el qual explicava les meves primeres experiències amb la música pop i rock que es feia al País Valencià quan jo era jove.
Parlo de 1965, l’any que els Beatles varen passar per Barcelona.
El flux de records m’ha portat a evocar un dels primers discos de vinil que vaig tenir. Es deia “Los grandes conjuntos españoles” (vegeu-lo aquí) i va ser el regal que els meus pares em varen fer quan vaig complir quinze anys.
Recordo que em vaig fer un fart d’escoltar aquell disc al menjador de casa assegut davant del moble on hi havia el tocadiscos Königer amb els dos altaveus situats a banda i banda del meu cap, ben a prop, tot confegint la imatge prèvia del que anys després serien els auriculars.
Puc dir que la meva escolta d’aquell disc va ser atenta i detallada perquè encara avui recordo perfectament totes les cançons que contenia -un dotzena, dues per cada un dels si conjunts seleccionats- i molt especialment les dues d’un grup valencià que es feia dir Los Top-Son.
La primera era ‘Oh! Pretty Woman’, el clàssic (ara, aleshores era gairebé una novetat) de Roy Orbison i la segona era un tema que em va fascinar. Es deia ‘Si vuelvo a jugar’ i l’autor era un tal Pascual Olivas que també era el líder del grup.
Si llegiu el meu apunt de 2009 vewureu que vaig intentar esbrinar coses sobre Pascual Olivas amb un èxit bastant relatiu. Més cap aquí, però, llegint un parell de cròniques valencianes (aquesta i aquesta) he sabut que es va morir l’any 2017 i que, de fet, havia deixat la música a finals de la dècada dels seixanta per centrar-se en els seus estudis de Medicina. Uns estudis que varen ser ben profitosos perquè, pel que he sabut, quan es va morir el doctor Pascual Olivas era un dels ginecòlegs valencians de més prestigi.
Us deixo ara amb els dos temes de Los Top-Son que varen aparèixer en aquell disc que em va servir per descobrir-los.
Primerament el tema de Roy Orbison:
I per acabar, la perla. Aquest ‘Si vuelvo a jugar’ que ara que l’he recuperat continua semblant-me un tema que reflecteix de manera esplèndida l’estètica pop d’aquells anys ja llunyans.
No us el perdeu:
Si vuelvo a jugar
Pascual Olivas (1965)
Cuando ayer en tu amiga me fijéNo vi que eras túY al jugar y tocarme la elecciónMe acerqué donde estabais las dosPero fue tu manera de mirarLo que me movió a rectificarY ahora sé que al cambiar de parecerAquel juego fue mi felicidadSi otra vez vuelvo a jugarYo contigo me iré sin dudarPero fue tu manera de mirarLo que me movió a rectificarY ahora sé que al cambiar de parecerAquel juego fue mi felicidadSi otra vez vuelvo a jugarMi elección serás túLa alegría y el amorTriunfarán si contigo yo estoy
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!