Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

(Vegeu aquí l’anterior capítol)

Us presento el vídeo amb el dotzè -i últim- capítol d’aquesta sèrie que reprodueix els moments més interessants de la sessió que es va fer a casa meva el 26 de maig de 2021.

L’episodi d’avui el podeu veure aquí.

De fet, m’adono que aquest capítol hauria d’haver anat al començament i no, com ara, en el punt de cloure la sèrie ja que parla dels meus orígens i de la meva infantesa.

Més concretament comento un detall sobre el qual he escrit en diverses ocasions a propòsit dels orígens andalusos de ma mare i del fet que jo mai vaig sentir-la parlar en cap altra llengua que no fos el català. Una cosa que encara avui em meravella, tenint en compte que tot allò passava entre 1949 i 1953, els anys durs de la postguerra, i que la família de mon pare no era gaire catalanista, per no dir gens.

Ho vaig explicar amb una certa extensió l’1 de juliol de 2005 en un apunt (aquest) que es remet a un article que vaig publicar al Diari de Barcelona el 18 de setembre de 1983 i que considero que avui manté tota la seva vigència.

A més a més, em sembla la millor manera de coronar aquest seguit de dotze capítols de ‘lletres i memòria’ que estic segur que a més d’un lector l’hauran ajudat a conèixer qui és aquest individu tan estrany que es dedica a escriure cosetes en un Bloc que des de fa vint anys mira de pujar paret a cop de totxana, de totxo i de maó.

NOTA: Amb la il·lustració que encapçala aquest apunt he volgut retre homenatge a aquell àngel carregat de seny i de sentit comú que va passar per casa dels meus pares un dia de 1949 quan jo ja estava en camí però encara no havia nascut.

(Finis coronat opus)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!