Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

14 de juny de 2022
0 comentaris

L’exercici de saber mirar les coses amb ulls nous (i 2).

(Vegeu aquí l’apunt anterior)

Ahir al matí buscava una de les meves estilogràfiques. No la trobava en el lloc on deso habitualment els estris d’escriptura (un fet que em passa últimament: busco una cosa en el lloc que li pertoca, no la trobo, remeno una mica en altres llocs sense que aparegui fins que, finalment, una estona després, torno a buscar en el lloc inicial… i allí la trobo, esperant-me tranquil·lament). No trobava, dic, la ploma en el seu lloc i vaig començar a especular sobre possibles ubicacions.

Va ser així com vaig baixar de la prestatgeria que tinc damunt del lloc on escric una capsa on guardo un munt d’estris de dibuix i escriptura -la de la fotografia d’ahir- i, de cop i volta, la sorpresa: contemplo aquell bé de Déu de llapis, retoladors, plomes, marcadors fosforescents, recanvis de tinta, mines de llapis de reserva, gomes d’esborrar, plomins i ‘maquinetes’ de fer punta als llapis entre altres meravelles… i em descobreixo mirant tot allò com si fos el meu net d’un any i fins aquell moment ignorés del tot el munt de sorpreses que s’amagaven a sota de la tapa.

Aprofito el moment especial i obro el segon calaix del meu escriptori. Aquest:

I continuo sorprès per la barreja –desordenada, caòtica fins a un cert punt– de la calculadora, la capsa metàl·lica de les targetes, unes quantes pilotes de goma per exercitar la mà, el tinter i el drap per eixugar la ploma després de carregar-la, el disc dur extern, la llibreta Moleskine, la cinta mètrica, unes alicates, dos escalímetres, un regle, dues lupes, tres o quatre nassos de pallasso, xiclets amb gust de menta i la capsa de cartró dur on jeuen els llapis que faig servir més assíduament.

I abans que s’esvaeixi aquella percepció nova, aquell pensar ‘la festa que faria en Tom, si tingués tot això a l’abast’, obro el calaixet de dalt de tot. Aquest:

I descobreixo la capsa dels clips, la desgrapadora, les tisores, les gomes d’esborrar, un parell de cúters… i aquí m’aturo perquè ja comença a esvair-se la màgia del moment. Normal. Amb l’alegria d’haver viscut aquells instants i la promesa feta a mi mateix de deixar-ne constància en aquest Bloc amb un parell d’apunts que segurament més d’un lector pensarà que me’ls podia haver estalviat perfectament. Ves a saber…

Abans d’acabar faig una mirada al racó on des de fa quasi dos anys vaig acumulant papers i llibres de l’Any Joan Triadú, un centenari que ara ja és a punt de concloure. Són tots aquests papers als quals molt aviat començaré a buscar lloc definitiu. De moment, vaig contemplant la pila… (aquesta)

… i penso que m’esperen uns quants dies enfeinats.

Però divertits, no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!