Totxanes, totxos i maons

Els qui ens interessem per l’arquitectura tenim la immensa sort que quan caminem per una ciutat (o un poble, tant és) ens fa l’efecte de visitar una sala d’exposició permanent. Només cal que caminem sense presses, mirant al voltant nostre i cap amunt. Sobretot cap amunt.

Un requisit, però, aquest de caminar mirant cap amunt, que en bastants llocs por arribar a esdevenir un esport de risc per culpa del deficient estat de conservació de les voreres.

Unes voreres que fan que el vianant tingui la sensació d’estar sempre en perill d’ensopegar o perdre l’equilibri.

A Barcelona aquest és un problema que des de fa més d’un segle el tenim magníficament resolt gràcies a l’invent del panot. Un sistema de pavimentació que, tot i que d’uns anys ençà Barcelona és una ciutat instal·lada en un perpetu estat d’obres, ens permet circular amb tranquil·litat i adonant-nos de la riquesa arquitectònica de la ciutat.

Fa set anys en vaig parlar en una sèrie de tres apunts que us recomano que aprofiteu ara per llegir-los: aquest, aquest i aquest altre.

I, ja posats, llegiu també aquest de la mateixa època i sobre el mateix tema.

Dic tot això perquè l’exercici de passejar per Barcelona amb els ulls ben oberts per copsar els detalls que exhibeixen alguns dels seus edificis no és una activitat que només proporcioni conseqüències plaents. També hi ha ensurts i sotracs. I alguns ben esgarrifosos com, per posar un (mal) exemple, les remuntes: una xacra arquitectònica no únicament exclusiva de Barcelona, però que en aquesta ciutat i en determinades èpoques s’ha desenvolupat fins al paroxisme.

Comencem definint conceptes. Es dona el nom de ‘remunta’ a l’afegitó de dues, tres o fins i tot quatre plantes damunt d’un edifici construït anteriorment. I, ben sovint, construït MOLT anteriorment; és a dir, en èpoques en què els edificis no es concebien només com a elements per a l’especulació sinó que es dissenyaven amb la intenció d’aportar a l’entorn urbà algun elements visualment estètics.

Parlo, en concret, de nyaps com aquests:

Aturo aquí el raig per no provocar-vos més mal d’ulls i anuncio un proper apunt en el que acabaré d’exposar la meva opinió sobre aquest assumpte.

(Continua -i s’acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!