Sóc una persona afortunada: Mare Natura m’ha dotat amb una barba poc consistent. Totalment als antípodes d’allò que en català diem ‘una barba serrada’, d’aquelles que cap al vespre ja t’enfosqueixen les galtes.
Durant tots els anys de la meva vida laboral amb un parell d’afaitades setmanals en tenia ben bé prou per mantenir sota control el decòrum facial. Ara, jubilat, m’he relaxat un pèl: amb una afaitada setmanal, el dissabte o el diumenge, ja passo.
Tota la vida he segat la pelussera de la cara a base de brotxa, sabó d’afaitar i ‘gilette’. I una bona prova d’aquest còmode privilegi que m’ha concedit la naturalesa és que la brotxa amb què m’afaito me la va regalar mon pare abans de casar-me. Fa més de mig segle. I encara va.
La brotxa que em va regalar mon pare fa més de 50 anys
Tinc també, és clar, màquina elèctrica però la faig servir en comptadíssimes ocasions. Bàsicament quan entre setmana tinc algun compromís en forma d’acte públic i, per tant, és convenient presentar-se amb aspecte de persona endreçada.
La poca consistència dels meus pèls facials complica una mica l’afaitat elèctric perquè necessito fer moltes més passades de les que serien normals en un tipus de barba més estàndard.
Per això des de fa molts anys faig servir la loció ‘Lectric Shave Williams’ i abans de començar la sessió afaitadora l’escampo generosament per coll i galtes perquè faci la seva feina.
Una feina que fa molts anys, durant les primeres promocions publicitàries del producte tenia un eslògan que encara avui recordo i que em sembla immillorable.
És un text llarg, certament, però que descriu en quatre frases perfectes i aclaridores les meravelles que el líquid del senyor Williams proporciona.
Les reprodueixo en castellà perquè és així com me les vaig aprendre: “Lubrifica la piel, evapora el sudor, endereza la barba, evita irritaciones.”
De tota la lletania propagandística destaco sobretot la característica de posar la barba ben erecta gràcies a la fórmula d’aquesta loció que, pel que sembla, activa l’electricitat estàtica dels pèls, cosa que es percep al cap d’un parell de minuts amb el líquid escampat damunt la pell i a punt per fer-hi passar la màquina.
I posats a ressuscitar temps de l’antigor aquí sota trobareu un anunci del producte datat l’any 1958. Una època en la qual jo encara no m’afaitava però que es va caracteritzar per l’arribada massiva de productes del país de l’Oncle Sam, tal com vaig explicar aquest estiu en aquest apunt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!