Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
La ronya del catanyol: taules escampades que cal recollir.
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:
137. Desaturar?
EXEMPLE D’ÚS: “Tu para taula sense rondinar, que ton germà ja recollirà.”
ÚS CORRECTE: “… que ton germà ja la despararà.”
EXPLICACIÓ: Últim crit en catanyol 2.0. Parar taula sí però desparar-la no. Per què? Un fenomen misteriós equivalent al de venir i avenir-se: per què l’un sí i l’altre no? Només cal que mireu el model en què s’inspiren i ho entendreu (per cert, curiositat: per què parem taula, si no es pot bellugar? Perquè en realitat l’apariem, és a dir l’aparellem, la disposem per a l’ús).
——————————————————————————————————————–
(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)
Respon a Rubén D. Andrés Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En la zona del tortosí, diem des de sempre “parar taula” i “llevar taula”. Que em sembla del tot correcte, també. El sentit del verb “parar” apareix clar també en l’expressió “parar la mà” (per rebre-hi alguna cosa), o en “si en vols més, para el cabàs”.
Tota la raó: parar i llevar la taula. Però, a més no és parar de cesar un moviment sinó de preparar: parar una ratera o una trampa (d’on parany). A més, les taules es llevaven perquè a l’edat mitjana eren de cavallets, desmuntables (es llevaven literalment, després de cada menjada).