Totxanes, totxos i maons

Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:

126. Hi ha coses que val més saber. O no?

EXEMPLE D’ÚS: “Em vaig enterar que se la tirava.”

ÚS CORRECTE: “Em vaig assabentar que se la tirava”

EXPLICACIÓ:  Com en aquest cas, molts parlants han acabat adoptant enterar-se per incapacitat de recordar assabentar-se, que consideren culte. Per això, també es pot fer servir saber quan la frase ho permeti: “Vaig saber que se la tirava.”

127. N’hi ha que se les saben totes

EXEMPLE D’ÚS: “Que no t’enteres, Contreras.”

ÚS CORRECTE: “Que estàs a la lluna, Vedruna.”

EXPLICACIÓ:  La diglòssia fa que per a determinats parlants qualsevol versió d’una forma popular del castellà tingui més gràcia o més encant que la pròpia; per això opten pel calc servil. No cal dir que aquesta apreciació és purament psicològica i no té res a veure amb la natura de cap de les dues llengües. Tal com fan els bons traductors, el que cal és crear un paradigma nou a partir de l’imaginari propi, independentment de l’estructura que adopti. Un exemple, sense sortir de la família: “No li fotis cas, a l’assabentat aquest” és una frase ridícula, perquè hem calcat l’enterado original; en canvi, “No li fotis cas, al saberut aquest” funciona a la perfecció. Sí, però i de l’enteradillo, què en fem? El saberudet? el saberudill? Evidentment no. Cada terra fa sa guerra, es tracta de no anar a remolc: “No el puc suportar, el setciències aquest”. Proveu de traduir-ho al castellà

——————————————————————————————————————–

(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!