Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:
EXEMPLE D’ÚS: “És que no té desperdici, tot ell”
ÚS CORRECTE: “És que no té pèrdua, tot ell”
EXPLICACIÓ: O, en sentit figurat, no en llençaries res, és impagable, n’hi ha per llogar-hi cadires o n’hi ha per sucar-hi pa, segons els contextos.
——————————————————————————————————————–
(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs a mi el ‘tot ell’ no em fa gens feliç. Quina mania de reforçar els indefinits, quantitatius i numerals amb ‘ell, -a, -s, -es’! Cal recordar que també són pronoms de ple dret: ‘Tots s’hi van avenir’, ‘Molts s’havien descoratjat’, ‘Alguns no vindran’, ‘Se’ns n’han espatllat tres’, etc.