Totxanes, totxos i maons

Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:

196. Convocatòria

EXEMPLE D’ÚS: “Us esperem.”

ÚS CORRECTE: “Us hi esperem.”

EXPLICACIÓ:  “No hi falteu”, “Com arribar-hi” (encara millor, “Com s’hi arriba”), etcètera. Quan hi ha un complement de lloc elidit, el català necessita el pronom hi. Si no, cada frase pot voler dir una altra cosa: “No falteu… al respecte”, “Com arribar… al cim del poder”, “Us esperem… pels segles dels segles?”

197. La cortesia no lleva la valentia

EXEMPLE D’ÚS: “No voldria haver de recórrer a la violència però m’estàs obligant.”

ÚS CORRECTE: “… però m’hi estàs obligant.”

EXPLICACIÓ:  Hi també substitueix altres complements introduïts per la preposició a: m’estàs obligant a fer-ho.

——————————————————————————————————————–

(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!