Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

5 de febrer de 2025
1 comentari

‘La Piccola’ i ‘Le Nuvole’: dues llibreries italianes a Barcelona.

Ja fa bastants anys que la colònia estrangera més nombrosa a la ciutat de Barcelona és la italiana.

I encara que no ens ho sembli, bastant per davant dels nascuts a l’Amèrica del Sud.

Si més no això és el que diuen les estadístiques oficials.

(Ara bé, jo, que d’oficial tinc ben poca cosa, penso que la colònia italiana és la segona. I que la primera és la española. Una colònia sempre benvinguda, només faltaria, però estrangera a fi de comptes.)

No ens ha d’estranyar, doncs, que a Barcelona hi hagi dues llibreries italianes. Una al barri de SarriàLa Piccola (vegeu aquí)– que va obrir portes l’any 2000, i una altra al barri de Gràcia Le Nuvole (vegeu aquí)– oberta l’any 2011.

M’agrada molt visitar les dues perquè tant en l’una com en l’altra les persones que t’atenen són de tota confiança pel que fa al coneixement de la literatura italiana.

Per proximitat de casa, però, la meva llibreria habitual és Le Nuvole, arrelada a Gràcia des de fa catorze anys i organitzadora del Festival di Letteratura di Barcelona (FLIB) (vegeu aquí), un esdeveniment que cada mes d’octubre, des de 2022, es celebra a la Biblioteca Jaume Fuster de la Plaça Lesseps i s’escampa no només pel barri sinó per tota la ciutat.

La fundadora de Le Nuvole és Cecilia Ricciarelli, nascuda a Roma i amb una vida summament interessant. No fa gaire el setmanari L’Independent de Gràcia li va dedicar aquesta entrevista que us recomano ferventment.

A més a més no puc deixar de sentir-me fascinat des del primer dia amb aquesta llibreria per la seva inequívoca reivindicació de la música i l’obra de Fabrizio De Andrè (vegeu aquí), el gran Faber, autor d’una pila de cançons esplèndides i, molt especialment d’aquesta ‘delicatesse’ en forma de poema escrit el 1990, titulat ‘Le Nuvole’ (vegeu aquí) i recitat per dues dones, una jove i una altra de més edat –Lalla Pisano i Maria Mereu- que en opinió de l’autor representaven perfectament la veu de la terra explicant el trànsit dels núvols damunt seu.

No us la perdeu.

I visiteu les llibreries italianes de Barcelona.

Le Nuvole

Fabrizio De Andrè (1990)

Vanno, vengono
Ogni tanto si fermano
E quando si fermano, sono nere come il corvo
Sembra che ti guardano con malocchio.

Certe volte sono bianche
E corrono
E prendono la forma dell’airone o della pecora
O di qualche altra bestia.
Ma questo lo vedono meglio i bambini
Che giocano a corrergli dietro per tanti metri.

Certe volte ti avvisano con un rumore prima di arrivare
E la terra si trema
E gli animali si stanno zitti
Certe volte ti avvisano con un rumore.

Vengono, vanno, ritornano
E magari si fermano tanti giorni
Che non vedi più il sole e le stelle
E ti sembra di non conoscere più il posto dove stai.

Vanno, vengono
Per una vera, mille sono finte
E si mettono lì, tra noi e il cielo
Per lasciarci soltanto una voglia di pioggia.

 

(ELS NÚVOLS: Van, venen / de tant en tant s’aturen / i quan s’aturen són negres com el corb / sembla que et miren i et maleeixen. // De vegades són blancs / i corren / i tenen la forma d’una garsa o d’una ovella / o de qualsevol altra bèstia. / Però els qui millor veuen això són els infants / que juguen a córrer darrere seu durant uns quants metres. // De vegades t’avisen amb gran estrèpit abans d’arribar / i la terra tremola / i els animals es queden en silenci / de vegades t’avisen amb gran estrèpit. // Venen, van, tornen / i potser es queden quiets durant tants dies / que no et deixen veure ni el sol ni les estrelles / i et sembla que no coneixes ni el lloc on ets. // Van, venen / per un de veritable, mil són falsos / i s’encabeixen allí, entre nosaltres i el cel / per deixar-nos només un desig de pluja.)

 

  1. Fantastica poesia:
    le nuvole come le persone a volte vanno, altre volte vengono e si fermano, altre invece prima di arrivare fanno rumore, altre ti impediscono di vedere il bello che c’è intorno a te ma soprattutto molte sono finite e non aspetti altro, che la pioggia le porti via.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!