Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
La ONCE, el 30 de novembre i el Barça.
Una de les moltes coses (totes explicables, només faltaria) que l’A. i jo vàrem fer aquell llunyà dijous 30 de novembre de 1967 –és a dir, tal dia com avui de fa cinquanta-set anys– va ser sortir junts per primera vegada (les classes d’aquell vespre a l’Escola Industrial ens les vàrem saltar vilment) i passejar Urgell avall i anar trencant després fins arribar a les Rambles.
Durant el dia jo treballava a l’empresa de reformes de mon pare i en aquella època fèiem unes reformes bastant importants en l’edifici que allotjava la seu barcelonina de la ONCE, l’organització dels cecs. Un enorme casalot que hi havia al carrer Ample entre la plaça del Duc de Medinaceli i l’església de la Mare de Déu de la Mercè.
De fet, el casalot encara existeix però ja fa molts anys que no allotja l’entitat dels invidents. Ara és la seu del Registre Civil.
La passejada enamoradera ens va portar fins a les proximitats d’aquell edifici i per immortalitzar la data vaig tenir la pensada de comprar una tira de números dels cecs que es sortejaven aquell mateix vespre a les 8. Vaig comprar tres bitllets del número 485, a dues pessetes cada un, i vàrem assistir al sorteig.
Cal aclarir que en aquella època la rifa no era, com ara, única sinó que cada delegació provincial venia els seus números i els rifava. Com es pot veure el sorteig abastava els mil números entre el 000 i el 999.
Exactament cinc anys després d’aquell dia –és a dir, el 30 de novembre de 1972; un altre dijous, per cert– l’A. i jo ens vàrem casar i aquell dia, per entendre’ns, la rifa la vàrem fer per altres vies sense cap relació amb l’ONCE.
Cinc anys després –és a dir, exactament el 30 de novembre de 1977, un dimecres– vàrem evocar els cinc anys de casats i els cinc més anteriors de nuviatge comprant una altra tira de números dels cecs, ara ja a deu pessetes. Jugàvem el número 276.
I enguany, quan de tot plegat ja fa cinquanta-set i cinquanta-dos anys respectivament, veig que la ONCE festeja els 125 anys de la fundació del Barça amb l’emissió un bitllet especial per a la rifa d’avui. Precisament avui, un altre 30 de novembre.
Quan penjaré aquest apunt el sorteig encara no s’haurà celebrat i, per tant, no puc saber si ens tocarà o no.
Però, francament, tant se me’n dóna: ni el 485 de 1967 ni el 276 de 1977 varen tocar. Ni, segurament, tampoc el que jugo avui.
El resultat de tots aquest anys al costat de l’A. –més dos terços d’una vida, tu– no pot ser més afortunat.
Loteria encertada, doncs.
I que sigui per moltes rifes més!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El teu post m’ha portat a reviure acords entranyables. Recordo perfectament quan els “cupons dels cecs” que era com col·legialment se’ls nominava tenien tres xifres. Hi he recordat una redacció /treball de quant tenia catorze o quinze anys que vaig titular “EL CAMINO” (res a veure amb el CAMINO de don Josemaria que quedi clar!). Eren unes reflexions sobre el que em trobava cada dia anant als escolapis de Sant Antón des del carrer Floridablanca que era on jo vivia amb els pares. Era un recorregut curt: uns sis minuts. La redacció anava analitzant les botigues, les parades dels encants i les persones amb les quals coincidia quasi cada dia.
Del redactat, obligatòriament en castellà, només en recordo una frase que feia referència a un dels personatges que sempre formava part del paisatge del camí que feia quatre vegades al dia. Deia així: “ el vendedor de cupones, siempre en su sitio y al que a veces le comprava el 907…” De la resta no en recordo res.