Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

23 de gener de 2015
9 comentaris

La ministra Báñez m’escriu.

Obro la bústia i em trobo un parell de cartes amb l’encapçalament del Ministerio de Empleo y Seguridad Social adreçades l’una a l’A. i l’altra a mi. Al mateix ascensor, sense paciència per esperar a entrar a casa, obro el meu sobre i em trobo amb un parell de fulls el primer dels quals és una carta signada per la ministra Fátima Báñez García a dues cares: l’una escrita en català i l’altra en castellà.

Com que em sento incapaç d’imaginar-me aquesta bona senyora parlant-me en la meva llengua agafo la carta per la banda escrita en castellà i veig que comença amb la moral alta:

“Estimado/a pensionista: 2014 ha sido el primer año de crecimiento del empleo desde 2008. Si hemos logrado avances positivos ha sido gracias al esfuerzo de la sociedad española en su conjunto, que ha demostrado su ejemplaridad en estos años de esfuerzo y compromiso solidario.”

Després m’augura que 2015 serà “un año clave en la recuperación de la economía y el empleo en España” tot i que “sabemos que la recuperación no será completa” mentre no arribi a la majoria de les famílies que afronten la crisi. Una crisi que fa que moltes vegades els pensionistes siguin “un elemento fundamental para el sustento y apoyo de las personas de su entorno en estos años tan difíciles”.

Tot seguit la senyora ministra m’explica que el “Gobierno de España” ha fet un esforç per revalorar les pensions, cosa que “ha permitido que la pensión media de jubilación desde diciembre de 2011 se haya incrementado en un 3,54%”. I que, a més a més, “queremos avanzar por este camino”. Per això enguany s’incrementen les pensions un 0,25% “lo que supondrá un desembolso adicional para el sistema de 271,83 millones de euros”.

La carta continua explicant-me que l’any passat hi va haver un increment de 400.000 afiliacions a la Seguretat Social i acaba amb un toc còmplice i amistós a l’esquena del pensionista que llegeix aquells estranyables mots ministerials: “Gracias también (aquest “también” no us el perdeu) al esfuerzo y la solidaridad de los pensionistas estamos manteniendo un sistema de bienestar del que podemos (aquest “podemos”, en canvi, l’heu de llegir sense segones lectures) sentirnos orgullosos, y que tenemos que seguir cuidando y preservando para las próximas generaciones”.

Per enllestir el missatge la senyora Báñez acaba enviant-me“un cordial saludo” que jo, no cal dir-ho, li agraeixo “infinito”.

Tot il·lusionat i tremolós miro el full segon en el qual la senyora Mª Eugenia Martín Mendizábal, DIRECTORA GENERAL (així, amb lletres majúscules) em diu que a partir d’ara la meva pensió s’incrementa en sis euros i vint-i-tres cèntims cada mes.

Marejat per la precisió i astorat davant la dimensió de la xifra –sobretot després de la retòrica de la senyora ministra– no se m’acut res millor que imitar la senyora Sánchez Camacho i exclamar: “Namés?”

 

 

  1. Amb el cost que suposa enviar aquestes cartes segurament haurien pogut augmentar 0,30 euros més al mes a cada pensionista. Segur que s’haurien fet AVEs especials per anar a rendre-li pleitesia. Jo ja he perdut hores tot pensant en quina és la millor inversió per posar aquesta “morterada” de dinerets caiguts del cel.

  2. Si enguany han apujat les pensions un 0,25% i a vos li han apujat 6,23 euros al mes, vol dir que cobra una pensió de 2492 euros mensuals.Essent la pensió màxima per l’any 2015 de 2560,88 euros hi sou ben a prop, i per tant sí, com diu l’altre comentari sou afortunat, no sé que farien molt pensionistes amb 2492 euros cada mes!

  3. Comentari sobre alguns comentaris. Supose que l’import de la pensió està en relació amb el temps i l’import de les quantitats aportades. O no? Aleshores perquè l’enhorabona? Per haver cotitzat el màxim, o més possiblement, durant més de 45 anys? Perquè, mentre paguem, ningú no ens adverteix que no cal tant, que després, en fer els càlculs la administració té marcat un topall que no permet cobrar el que correspon.

    Jo felicitaria la senyora Báñez per com d’atenta ha sigut amb vos. A mi no m’he la enviada i no sé si la rebré, la carta. Em pregunte si he de respondre, per donar-li les gràcies, a la senyora ministra, a la directora general i a tot el seu equip. En qualsevol cas en el pròxim viatge a Andalusia li mostraré el meu agraïment a la mare de Déu del “Rocío” que sembla és la verdadera responsable del ministeri.

  4. El que passa és que som molt d’esquerres i independentistes, però ens queixem que només ens augmenten 6,23 € al mes quan en cobrem prop de 2.500 € per jubilació sense pensar que hi ha pensions mínimes que amb prou feines passen de 600 euros (i també han treballat com a rucs tota la vida) o hi ha autònoms que amb prou feines superen els 750 € (i també han treballat, esclar) i quan la vergonya de les pensions de les vídues (que perden la meitat del que cobrava el marit) ha acabat en un pou de silenci després de les falses promeses polítiques. Mentre hi hagi jubilats que cobrin aquestes pensions de 2.500 euros, no hi ha dubte: el sistema de pensions s’ensorrarà un dia o altre… El topall màxim és una autèntica vergonya en temps de crisi.

Respon a Francesc Tataret Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!