Totxanes, totxos i maons

Tal com vaig prometre en un apunt de fa pocs dies (aquest) us poso la ‘Balada dels Penjats’, segurament un dels poemes més coneguts entre nosaltres de François Villon, un clàssic francès (vegeu aquí la seva biografia) publicat el 1489 que encara es llegeix amb la frescor d’allò que sembla escrit ahir mateix i per a la sensibilitat d’ara.

Ballade des pendus

(Épithafe Villon)

François Villon (1431-1463)

Frères humains qui après nous vivez
N’ayez les cœurs contre nous endurcis,
Car, se pitié de nous pauvres avez,
Dieu en aura plus tot de vous mercis.
Vous nous voyez cy attachez cinq, six
Quant de la chair, que trop avons nourrie,
Elle est pieça devoree et pourrie,
Et nous les os, devenons cendre et pouldre.
De nostre mal personne ne s’en rie :
Mais priez Dieu que tous nous vueille absouldre!

Se frères vous clamons, pas n’en devez
Avoir desdain, quoy que fusmes occiz
Par justice. Toutesfois, vous savez
Que tous hommes n’ont pas bon sens rassiz;
Excusez nous, puis que sommes transis,
Envers le filz de la Vierge Marie,
Que sa grâce ne soit pour nous tarie,
Nous préservant de l’infernale fouldre.
Nous sommes mors, ame ne nous harie;
Mais priez Dieu que tous nous vueille absouldre!

La pluye nous a débuez et lavez,
Et le soleil desséchez et noirciz:
Pies, corbeaulx nous ont les yeulx cavez
Et arraché la barbe et les sourciz.
Jamais nul temps nous ne sommes assis;
Puis ça, puis la, comme le vent varie,
À son plaisir sans cesser nous charie,
Plus becquetez d’oiseaulx que dez à couldre.
Ne soyez donc de nostre confrarie;
Mais priez Dieu que tous nous vueille absouldre!

Prince Jhesus, qui sur tous a maistrie,
Garde qu’Enfer n’ait de nous seigneurie :
A luy n’avons que faire ne que souldre.
Hommes, icy n’a point de mocquerie;
Mais priez Dieu que tous nous vueille absouldre.

Balada dels penjats
(Épitaphe Villon)

Traducció de Carles Torner

Germans humans que ens heu sobreviscut,
no enduriu mai els cors contra nosaltres,
que si us apiadeu, Déu, complagut,
també es compadirà de tots vosaltres.
Aquí ens teniu penjats, lligats, set, vuit,
mentre la carn que vam peixar amb neguit
l’han devorat, fa temps que s’ha podrit,
i cendra i pols els ossos s’han tornat.
Que no es rigui ningú d’aquest destí:
pregueu a Déu que ens vulgui perdonar.

Si ara us clamem, germans, no ens desdenyeu
encara que amb justícia i dretament
se’ns hagi executat. Car prou sabeu
que no tothom té seny ni enteniment.
Ja que som morts, si ens excuseu
davant el fill de la verge Maria,
la seva gràcia brollarà dia a dia
per preservar-nos del foc infernal.
Som morts, no ens doneu més turment:
pregueu a Déu que ens vulgui perdonar.

La pluja ens ha esbandit i ens ha rentat
i el sol ens ha assecat i ens ha ennegrit.
Garses i corbs els ulls ens han cavat,
les celles i la barba s’han cruspit.
Condemnats a no seure ni un instant,
d’ací d’allà, sempre a mercè del vent
que ens va gronxant de llevant a ponent,
ocells com un didal ens van picant.
No sigueu doncs del nostre regiment;
pregueu a Déu que ens vulgui perdonar.

Príncep Jesús, rei de la humanitat,
fes que l’infern no sigui qui triomfa,
que cada deute humà sigui esborrat!
Homes, això no és escarni ni mofa:
pregueu a Déu que ens vulgui perdonar.

Aquí teniu la versió recitada pel gran Serge Reggiani l’any 1968

L’any 2011 Víctor Bocanegra (nom artístic del poeta i músic Víctor Obiols) va publicar ‘Villon (les balades)’, un disc summament recomanable. A la primera part tenim nou balades cantades en francès pel mateix Obiols i una segona amb cinc balades recitades pels actors Jaume Comas i Pepa Arenós traduïdes al català per Feliu Formosa i Andreu Subirats.

Aquí teniu la versió cantada de la Balada dels Penjats:

I aquí la versió de Feliu Formosa recitada per Jaume Comas:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!