Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes.

I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància.

Avui continuarem la sèrie amb els trenta-un aforismes que he difós al llarg del mes d’octubre.

“Tots passem per moments en què ens agradaria de ser uns perfectes idiotes.”
(31 d’octubre de 2022)

“Només hi ha una manera incruenta de viure: dormir.”
(30 d’octubre de 2022)

“No, no feu cas dels qui us parlin de la grandesa -moral, és clar- del dolor, i aneu a buscar de seguida un analgèsic.”
(29 d’octubre de 2022)

“La caritat ben entesa comença per un mateix; l’odi ben entès, també.”
(28 d’octubre de 2022)

“Jugar és, sempre, perdre -si més no, el temps.”
(27 d’octubre de 2022)

“Em posa molt trist, això d’estar escoltant com parla una persona intel·ligent i que no m’interessi gens el que em diu.”
(26 d’octubre de 2022)

“Hem inventat l’arqueologia i n’hem de sofrir les conseqüències: vull dir, ser-ne tema el dia de demà.”
(25 d’octubre de 2022)

“Ningú no pot demanar serenitat a la seva víctima.”
(24 d’octubre de 2022)

“Un home feliç no sent necessitat d’expressar-se.”
(23 d’octubre de 2022)

“Jo ja m’acontento de tenir ‘una mica de raó de tant en tant’. Aspirar a més em sembla una procacitat.”
(22 d’octubre de 2022)

“Hi ha governants per als quals governar és només una operació de revenja.”
(21 d’octubre de 2022)

“El dolor solament és indignant i repulsiu quan ens sembla inútil. De tota manera, qui el sofreix opina que sempre és inútil.”
(20 d’octubre de 2022)

“La música de Vivaldi és pura conversació.”
(19 d’octubre de 2022)

“¿L’entusiasme? No serveix per a construir una casa, ni per escriure un llibre o llaurar un camp, ni tan sols per a jugar a futbol. A base d’entusiasme només es pot cantar -i encara malament.”
(18 d’octubre de 2022)

“En els papers íntims, que no ha de llegir ningú, és on hem de procurar especialment de no fer faltes d’ortografia.”
(17 d’octubre de 2022)

“No vulguis improvisar la teva vida: correries, si no, el perill de trobar-te que et falla la ‘inspiració’ en el moment de més compromís.”
(16 d’octubre de 2022)

“La majoria d’edat només s’aconsegueix quan el fill comença a sentir compassió del pare. Diguin les lleis el que vulguin.”
(15 d’octubre de 2022)

“Mira de no indignar-te amb ningú perquè sigui egoista, malvat o ximple. Tu ets igual que ell. I jo.”
(14 d’octubre de 2022)

“No sé si l’obsessió de la mort, tan típica de l’adolescència, caldria atribuir-la al capítol de la depravació o al de la petulància.”
(13 d’octubre de 2022)

“Compara, i començaràs a entendre.”
(12 d’octubre de 2022)

“Cada dia ens descobrim neòfits en alguna cosa.”
(11 d’octubre de 2022)

“Només els arqueòlegs saben què és el temps.”
(10 d’octubre de 2022)

“El profeta és un home indignat. Per això solament es profetitzen catàstrofes.”
(9 d’octubre de 2022)

“És lògic que tot marxista sigui més marxista que Marx.”
(8 d’octubre de 2022)

“Totes les banderes són igualment capcioses. Fieu-vos més dels abanderats que no dels colors.”
(7 d’octubre de 2022)

“De tota novel·la, sempre en sobra la meitat.”
(6 d’octubre de 2022)

“Al capdavall, valorar la cultura pel seu grau d’utilitat potser serà -tal com estan posant-se les coses- l’única manera de salvar-la.”
(5 d’octubre de 2022)

“Si cobres, existeixes.”
(4 d’octubre de 2022)

“A partir d’un cert nivell crític, creure en Déu és una audàcia impressionant. Reconeguem-ne el mèrit, si més no.”
(3 d’octubre de 2022)

“Els pobladors de la península Ibèrica, quan les coses els van malament, s’autoacusen d’individualistes i es pensen que amb això ja queda tot explicat.”
(2 d’octubre de 2022)

“Sembla que el dejuni excita la imaginació. Però potser la sacietat encara l’excitarà més.”
(1 d’octubre de 2022)

(Continua aquí amb els aforismes de novembre)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!