Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes.

I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància.

Avui continuarem la sèrie amb els trenta aforismes que he difós al llarg del mes de setembre.

“Creiem el que ens convé creure. Ningú no es mama el dit, en aquesta vall de llàgrimes.”
(30 de setembre de 2022)

“Fes que cada desgràcia teva es converteixi en una acusació contra algú. Això t’ajudarà a suportar-la.”
(29 de setembre de 2022)

“La disjuntiva potser fóra: o solitaris o solidaris.”
(28 de setembre de 2022)

“L’innocent no sap que ho és -i per això ho és.”
(27 de setembre de 2022)

“Una persona que ens estima és un perill permanent.”
(26 de setembre de 2022)

“Ser perseguit ja és una victòria.”
(25 de setembre de 2022)

“Potser el treball dignifiqui l’home. No ho sé. Però, indiscutiblement, el cansa.”
(24 de setembre de 2022)

“Per als pobres, els diners són un misteri. Per això es mantenen pobres.”
(23 de setembre de 2022)

“Cal molta força de voluntat per a no esdevenir assassí.”
(22 de setembre de 2022)

“Salvant tots els respectes, Marcel Proust em sembla la correspondència exacta, en literatura, de la goma de mastegar -del xiclet, vaja.”
(21 de setembre de 2022)

“En realitat, si bé es considera, resulta que els poetes importants s’han limitat sempre a fer versos a la lluna.”
(20 de setembre de 2022)

“Sí, en efecte, el món està mal fet… Diguem-ho, almenys, de tant en tant.”
(19 de setembre de 2022)

“Cal desconfiar dels qui prediquen la idea de sacrifici: és que necessiten que algú se sacrifiqui ‘per ells’.”
(18 de setembre de 2022)

“No pregunteu, perquè us contestaran, i no se sap mai què.”
(17 de setembre de 2022)

“De vegades sentim necessitat de posseir alguna cosa, precisament per tal de poder perdre-la.”
(16 de setembre de 2022)

“¿Què sé jo de tu? ¿Què sé jo de mi?”
(15 de setembre de 2022)

“En art, com en qualsevol altra activitat, convé imitar mentre sigui possible. Només quan no hi hagi més remei resulta tolerable de ser original.”
(14 de setembre de 2022)

“L’avarícia, més que no pas una aberració, em sembla una imprudència.”
(13 de setembre de 2022)

“Res no uneix tant com una bestiesa compartida.”
(12 de setembre de 2022)

“Bé està que hagis renunciat a aquests ‘honors’. Però ja era sospitós que els haguessis merescut.”
(11 de setembre de 2022)

“Et tracten com si fossis una cosa. I és que ets una cosa, quantificable i cotitzada. La teva obligació és saber-ho.”
(10 de setembre de 2022)

“El que mana vol que els manats siguin dòcils. Tota filosofia de la història ha de partir d’aquesta obvietat.”
(9 de setembre de 2022)

“No planyis esforços a enfonsar portes obertes. Si no les enfonses, les tornaran a tancar.”
(8 de setembre de 2022)

“El ‘consell’ és un gènere literari en decadència: no intentis cultivar-lo.”
(7 de setembre de 2022)

“No aconsellis a ningú que no faci una cosa, si no l’has feta tu abans, ni li aconsellis que en faci alguna, si tu ja l’has feta. Però, per poc que puguis, no aconsellis mai res.”
(6 de setembre de 2022)

“Hi ha qui accepta les desgràcies que li venen a sobre, com si ell mateix les hagués triades lliurement. Aquesta mena de masoquisme espiritual sol rebre noms respectabilíssims.”
(5 de setembre de 2022)

“Tota coincidència entre les meves idees i les teves és això: pura coincidència.”
(4 de setembre de 2022)

“De tota manera, és aconsellable que envelleixis simultàniament amb el teu cos.”
(3 de setembre de 2022)

“Tant se val que m’enganyin. El que realment em fot és saber que m’estan enganyant.”
(2 de setembre de 2022)

“No estem contents potser de la nostra cara, però sí de tal o de tal altre retrat que ens han fet.”
(1 de setembre de 2022)

(Continua aquí amb els aforismes d’octubre)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!