Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes.

I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància.

Avui continuarem la sèrie amb els trenta aforismes que he difós al llarg del mes de novembre.

“L’escepticisme és l’únic correctiu viable de la fanatització i de la badoqueria. L’únic: no n’hi ha d’altre. De més a més, l’escèptic s’inclina a practicar el sarcasme, que, com tothom sap, és una forma higiènica i eficient de la caritat.”
(30 de novembre de 2022)

“La vida és breu e l’art se mostra llonga…”, traduïa Ausiàs. Per tant, no és aconsellable allò de “sense pressa però sense pausa”. Més aviat: o de pressa, o renunciar-hi.”
(29 de novembre de 2022)

“D’altra banda, la història només recorda els profetes que encertaren.”
(28 de novembre de 2022)

“La vanitat dels altres ‘només’ ens resulta insuportable precisament perquè ens sembla una usurpació.”
(27 de novembre de 2022)

“Sempre fem -estem fent- alguna cosa distinta de la que estàvem obligats a fer.”
(26 de novembre de 2022)

“Quan diem ‘tinc dret’, ja hem fet trampa.”
(25 de novembre de 2022)

“La guerra de Troia no deixa de ser estúpida pel fet d’haver estat cantada per Homer. Potser resulta més estúpida i tot, si bé es mira, a conseqüència d’això”.
(24 de novembre de 2022)

“Els possessius: heus ací unes formes gramaticals realment pertorbadores.”
(23 de novembre de 2022)

“Shakespeare no hagué d’esforçar-se gaire per tal de ser Shakespeare, ni Goethe per tal de ser Goethe, ni Dant per tal de ser Dant. I això és una mica descoratjador.
(22 de novembre de 2022)

“El més temptador de les revolucions és que no se sap mai on poden menar.”
(21 de novembre de 2022)

“La capacitat d’oblidar és, sens dubte, un símptoma clar de salut física i moral.”
(20 de novembre de 2022)

“Primer que res, cal saber què és irremeiable; de seguida, cal saber conformar-s’hi.”
(19 de novembre de 2022)

“En última instància, som allò que els altres ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem.”
(18 de novembre de 2022)

Diuen que les tiranies acaben sempre malament. Potser sí. Però ‘que les quiten lo bailao’.
(17 de novembre de 2022)

“És un deure dels joves espantar sistemàticament els vells, ni que sigui per evitar que s’adormin del tot.”
(16 de novembre de 2022)

“Escriure és recordar, o en tot cas, inventar records.”
(15 de novembre de 2022)

“Dir” una passió equival a reduir-la a la meitat.
(14 de novembre de 2022)

“No sé per què hom carrega de sentit despectiu els mots ‘plebs’, ‘plebeu’. Jo soc plebeu, i tanmateix no em considero gens menyspreable.”
(13 de novembre de 2022)

“Retracta-te’n, quan t’ho demanaran. Però procura que no t’ho demanin.”
(12 de novembre de 2022)

“Al capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat.”
(11 de novembre de 2022)

“No siguis insolent. Es pensaran que ets sincer!”
(10 de novembre de 2022)

“Benaurats els qui han tingut un mestre –‘maître à penser’, s’entén-, perquè ells podran renegar-lo.”
(9 de novembre de 2022)

“Soc optimista: tanco els ulls.”
(8 de novembre de 2022)

“El pensament s’afirma -i s’aferma- en les objeccions. Doneu-me un bon contradictor, i seré capaç d’inventar les més excelses teories.”
(7 de novembre de 2022)

“L’home no ha fet res més, d’ençà que és home: corregir la creació, esmenar l’obra de Déu -tot allò que Déu havia fet i que, segons el Gènesi, considerava bo…”
(6 de novembre de 2022)

“La dona és pura fisiologia; l’home també, però prova de dissimular-ho.”
(5 de novembre de 2022)

“L’heterodòxia és, sempre, soledat. O viceversa: la soledat és, sempre, heterodòxia.”
(4 de novembre de 2022)

“Donem importància, molta importància, a certes coses, a fi de poder creure que en aquesta àrida, desolada vida hi ha coses importants.”
(3 de novembre de 2022)

“Tu ets la teva neurosi. Però, per poc que puguis, ves al psiquiatre.”
(2 de novembre de 2022)

“La violència engendra violència. Però -no ho oblideu- també la tolerància engendra violència, i el desesper engendra violència, i -sobretot- la veritat engendra violència.”
(1 de novembre de 2022)

(Continua -i s’acaba- aquí amb els aforismes del mes de desembre)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!