Totxanes, totxos i maons

Aquest llarg cap de setmana no podia començar millor. He escoltat “Solo Acoustic”(*), el disc més recent de Jackson Browne en el que interpreta una dotzena d’esplèndides cançons acompanyant-se ell mateix al piano o a la guitarra. Val a dir que pels qui el seguim des de fa anys això d’ara no és cap descobriment: el senyor Browne ha signat al llarg de la seva dilatada carrera (malgrat el seu aspecte juvenil s’acosta a la seixantena) un grapat de magnífiques cançons popularitzades tant per ell com per altres intèrprets. Penso, per exemple, en “The Pretender”, “For Everyman”, “Take it Easy”, “These Days” o “The Barricades of Heaven”(**), cinc temes presents, per cert, en aquest recomanabilíssim disc que ens ofereix el directe en solitari i en versió acústica d’un gran autor. L’obra nua davant del públic. Una prova que no tots els cantants poden afrontar i que Browne supera amb nota.  

I pels qui no el coneguin, aquest “Solo Acoustic” -que, per cert, s’anuncia com a volum primer, cosa que vol dir que n’hi haurà més!- és una gran ocasió per endinsar-se en l’univers d’un dels grans músics del nostre temps.

(*) Per si voleu anar fent boca en la seva pàgina web hi trobareu llargs fragments de cada tema del disc.

(**) Si encara el trobeu no us perdeu tampoc “Cántame mis canciones”, un CD d’homenatge a Jackson Browne amb gent com Kiko Veneno, Maria del Mar Bonet, Aute, Javier Muguruza, Remigi Palmero o Emilio Cao. Dignes de remarca, per cert, la versió en gallec de “The Barricades of Heaven” -“Barricadas do Ceo”- d’Emilio Cao i la “Cançó per a Adam” cantada per la senyora Bonet.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!