Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

13 d'agost de 2022
0 comentaris

Incorreccions.

Potser es tracta d’una coincidència o de pel·lícules que es munta el meu cap tot solet, però he observat -i m’agradaria saber si el meu és un cas únic- que si a la llista d’organitzacions benèfiques, assistencials i no governamentals amb les quals els de casa col·laborem amb ajuts econòmics periòdics hi afegim alguna entitat nova, durant els tres o quatre dies següents ens arriben missatges per correu o trucades telefòniques d’altres entitats demanat la nostra atenció i suport vers la feina que desenvolupen.

¿Què passa, exactament? ¿Què vol dir això? ¿És una simple casualitat o he d’interpretar que hi ha una xarxa de contactes interns entre aquests tipus d’organitzacions -no totes, és clar- que es passen les dades dels seus col·laboradors per veure què cau?

Deixo la pregunta flotant en l’aire per si algú me’n vol/pot dir alguna cosa més. Però, posat a escriure incorreccions, se m’acut que, en canvi, aniria molt bé que un sistema d’informació compartida com el que ara critico existís en l’àmbit d’aquelles companyies telefòniques, empreses de seguretat, formuladors d’enquestes, centres de rehabilitació per a la gent gran que, casualment, tenen pensat obrir un centre pel meu barri, i mil variants més. Entitats que gairebé sempre truquen a casa a l’hora de dinar i que en el noranta-nou coma nou per cent dels casos se m’adrecen en la llengua del 155.

Aniria molt bé, dic, que entre ells es passessin l’avís que amb els de casa no només no hi tenen res a pelar sinó que, a sobre, ‘los de este número sólo te hablan en catalán y si les dices que no les entiendes te dan las gracias por llamar, te despiden y cuelgan’. És a dir, ‘que no vale la pena insistir’.

Un altre missatge un pèl incorrecte -i que he fet córrer per les xarxes- és un en el qual, més o menys, dic que em declaro seguidor incondicional de dues coses: de les llibreries que no tanquen el mes d’agost (com Ona Gràcia i unes quantes més) i dels diaris (com El Punt Avui) que consideren que als seus lectors punyetera falta ens fa llegir cada dia unes pàgines especials dedicades a l’estiu.

Acabo ja. Quan encara no fa vint-i-quatre hores de l’atemptat del que ha estat víctima l’escriptor Salman Rushdie, reprodueixo en la capçalera d’aquest apunt la imatge que fa uns dies va penjar Lluís Llach en el seu compte de Twitter. Una imatge acompanyada d’una sola frase –“Fa pensar”– que no cal dir que subscric totalment i que ha desfermat un raig d’acusacions de racista i altres delicadeses per l’estil en contra seu.

Us recomano que llegiu aquesta entrevista a Llach que avui mateix publica Vilaweb.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!