Totxanes, totxos i maons

Els primers dies d’aquest mes d’agost el govern italià ha aprovat finalment la construcció d’un pont penjant –el més llarg del món– que unirà l’illa de Sicília amb el continent (vegeu aquí i també aquí) per l’estret de Messina. Una obra faraònica que, si totes les previsions es compleixen (cosa que, tractant-se d’Itàlia, és molt suposar), entrarà en funcionament l’any 2033.

De seguida que he llegit la notícia m’ha vingut a la memòria el primer viatge a Sicília que l’A. i jo vàrem fer. Parlo de l’estiu de 2008, fa disset anys, i com que ja aleshores es parlava de la possibilitat de construir aquest pont vàrem acostar-nos fins a Torre Faro, el punt més proper al continent. Tan proper que podíem veure perfectament els cotxes que circulaven per la carretera de l’altra riba.

També he recordat un parell de coses que aquells mateixos dies ens va comentar una bona amiga siciliana a propòsit d’aquesta obra:

• Primerament, que no tinguéssim cap dubte: tard o d’hora el pont es construiria perquè al darrere, controlant el negoci del ciment, hi havia la Màfia i amb això ja estava dit tot.
• Segonament, abans d’embrancar-se en una inversió tan gegantina a l’illa hi havia unes quantes mancances molt més urgents  –per exemple, posar al dia la xarxa pública de comunicació entre els pobles de l’interior– la solució de les quals requeriria una inversió infinitament menor a la del pont.

La fase final d’aquest procés tot just acaba de començar i pel que sembla n’hi ha per una bona estona. Tindrem, doncs, temps de sobres per tornar-hi amb més calma.

Però com que aquests dies estic en plena redacció d’una sèrie d’apunts relacionats amb la música que escoltàvem per aquí durant els anys seixanta (aquesta sèrie que comença aquí) m’adono que la idea de comunicar una illa amb el continent a través d’un pont no és gens nova.

L’any 1968 un grup que es deia Los Mismos (vegeu aquí) va popularitzar una cançó que es va dir “El puente” i que demanava —españa, una vegada més, a l’avantguarda de les grans idees que mouen el món– que es construís un pont des de València fins a Mallorca ja que la senyoreta que cantava la cançó ens confessava que no li feia gens de gràcia viatjar en avió o en vaixell.

Podreu escoltar i veure just aquí sota aquest prodigi musical de fa seixanta anys.

I al final de l’apunt, la lletra perquè no us perdeu ni un detall.

El puente

Los Mismos, 1968

Tengo miedo al avión,
También tengo miedo al barco
Por eso quiero saber
Lo que debo que hacer pa cruzar el charco
Por eso quiero saber
Lo que debo que hacer pa cruzar el charco
Yo sabría esperar
Porque el tiempo no me importa
Si construyeran un puente
Desde Valencia hasta Mallorca
Si construyeran un puente
Desde Valencia hasta Mallorca

Será maravilloso viajar hasta Mallorca
Sin necesidad de tomar el barco o el avión
Sólo caminando en bicicleta o en auto stop
Será maravilloso viajar hasta Mallorca
Sin necesidad de tomar el barco o el avión
Sólo caminando en bicicleta o auto stop

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!