Totxanes, totxos i maons

Els meus Reis d’aquest any s’han allargat unes quantes hores més. Exactament fins a la tarda del 7 de gener, que va ser quan el senyor Amazon em va portar a casa ‘Il quaderno grigio’, la primera traducció íntegra d’El quadern gris a l’italià.

El llibre, publicat per les Edizioni Settecolori, és una novetat absoluta perquè va arribar a les llibreries italianes el passat desembre en una edició de 1000 exemplars numerats. El meu és el número 879.

L’autora de la traducció és Stefania Maria Ciminelli (vegeu aquí), llicenciada en Filologia Romànica per la Universitat de Roma La Sapienza i resident a Barcelona des de 1992.

L’obra té una introducció d’Andrés Trapiello i un epíleg d’Íñigo Balboa (cosa que em fa pensar, amb pena, que els responsables de l’edició no s’han plantejat la col·laboració en aquestes feines de cap compatriota de Pla) i, francament, si em decideixo a llegir les seves consideracions serà després d’haver revisat les paraules del Mestre passades a l’italià.

No cal dir que quan disposi d’una mica de temps i de calma dedicaré uns quants dies a seguir en paral·lel la traducció i la versió original per veure com se n’ha sortit la senyora Ciminelli. Ara com ara només puc fer alguna petita aproximació no sistemàtica a estones perdudes.

Tan bon punt el llibre em va arribar, però, vaig pensar que faria bé de posar-me en mans d’alguna persona entesa perquè em donés una primera impressió. Unes mans enteses i competents com les de l’amic Joan T., coneixedor profund de la llengua i la cultura italiana (i d’aquí, és clar) perquè durant uns quants anys ha viscut en aquelles contrades.

Li vaig enviar una fotografia de la primera entrada del Quadern, la del 8 de març perquè hi fes una ullada i el resultat va ser satisfactori, per bé que em va fer notar un detall peculiar referit a la primera frase del llibre. La que en català diu “Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat” que en la versió italiana queda “A causa dell’influenza e dei contagi, hanno dovuto chiudere l’Università”.

És a dir, la traductora ha afegit una frase que Pla no havia escrit, tres paraules en total que he marcat en color vermell.

Sobre això el que em comenta l’amic Joan T. és: “M’ha semblat força fidel i precisa. Nomès la primera frase té un afegitó potser innecessari (el perill de contagi Pla ja el dona per suposat). Aqui la traductora potser podia afegir una nota si ho creia convenient, en comptes d’afegir-ho al text de Pla.”

Val a dir que al llarg del text hi ha unes quantes notes a peu de pàgina amb puntualitzacions de la traductora. És estrany, doncs, que en aquest cas hagi tirat pel dret.

Això em dóna un estímul més per revisar aquesta versió així que m’hi pugui dedicar.

De moment, però, ho deixo aquí però queda registrat el meu compromís de posar-m’hi.

(Aquest apunt continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!