Totxanes, totxos i maons

Quan  jo era petit la gent gran solia preguntar-nos als infants “ja sou creients?”. És a dir, volien saber si féiem cas al que ens manaven els pares i els mestres.

Una mica més tard el concepte va evolucionar i “ser creient” va significar també fer costat als preceptes de la religió catòlica, l’única i oficial de l’època.  (n’hi ha més)

D’uns dies ençà els missatges públics del PSOE de Catalunya -l’antic PSC- apareixen amb el titular “segueixo creient” i el cognom del president de la Generalitat al costat en senyal d’autoria de la frase.

Una frase que, vist en quin sentit la intenten aplicar, demostra una vegada més que els socialistes d’aquí no són més que una variant dialectal del PSOE. Una variant, a més a més, discreta, grisa, primeta com un tel de ceba…

El dijous passat l’Albert Pla Nualart ho explicava perfectament en la seva columna “La terrasseta” del diari AVUI. Us la reprodueixo sense afegir-hi ni un mot:

“Ja ho vam dir l’altre dia: Montilla no té sort amb els assessors lingüístics. Dilluns tots els diaris, a plana sencera, reproduïen el seu discurs de Pinós sota un títol tan èpic, “Segueixo creient”, com el famós “I have a dream” de Luther King. El títol ja deia molt del que hi trobaríem: un text pensat en castellà i traduït a un precari i erràtic català. Perquè si una cosa separa el català del castellà són els pronoms febles que diem quan elidim un complement preposicional. Quan creiem en una cosa diem que hi creiem. Potser per això aquest “segueixo creient” pelat fa pensar en una professió de fe religiosa o una confessió d’obediència cega: dos missatges que sembla que hagi parit el seu pitjor enemic. I el que fa més angúnia és que ningú amb una bona base de català s’hagi mirat un text que tenien previst difondre amb aquesta potència i cost. És lamentable que hi hagi girs calcats del castellà: “temps hi haurà” en lloc de “ja hi haurà temps” o “com no hauria de creure…” en lloc de “com voleu que no cregui…” Però encara ho són més les flagrants incorreccions: “s’entesten en negar” / “segueix creient […] en què l’única forma…” / “és allò que intento des què vaig començar…” I un memorable penúltim paràgraf que concentra sis faltes objectives i que aquí no comento (ho sento, Empar) per falta d’espai. I el que ho fa més lamentable és que al text traduït al castellà que trobo a www.socialistes.cat no n’hi ha cap, de falta. Ens espera una llarga i dura cursa electoral, i potser a Can PSC haurien de calcular quin cost té no tenir un bon corrector. De moment, han aconseguit fer una gran campanya perquè el lector de diaris segueixi creient que al carrer Nicaragua això del català preocupa ben poc.”

“Segueixo creient”, Albert Pla Nualart
Avui, 15 d’abril de 2010

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!