Tal com estava previst (vegeu aquí) hem llegit Vicent Andrés Estellés i estem molt contents perquè l’experiència ha estat extraordinària.
La idea d’homenatjar Estellés d’alguna manera una mica especial, atès que ara es commemora el centenari del seu naixement, se’m va acudir fa sis mesos, l’abril passat, i el resultat ha estat que amb el poeta, professor i bon amic Jaume Subirana hem organitzat una lectura col·lectiva del ‘Coral romput’ en la qual ha participat una vintena llarga de persones de procedències, disciplines i edats diverses.
A part d’en Subirana i de mi mateix que, com dic, ens hem encarregat d’organitzar la festa, els lectors han estat Izaskun Arretxe, Pere Ballart, Raquel Bouso, David Castillo, Maria Dasca, Eulàlia de Nadal, Carles Duarte, Agnès Eritja, Cristina Garrido, Oriol Izquierdo, Òscar Morales, Vicent Partal, Joan Safont, Montse Serra, Eulàlia Solé, Quer Ten, Carles Torner i Ivet Zwatrzko.
L’acte el vàrem fer el dijous passat a les 11 del matí al ‘hall’ d’entrada a l’Auditori del campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
No m’allargo més: les emocions i els records d’aquelles dues hores perduraran i aniran sorgint amb el pas dels dies. Ja entraré en detalls, doncs, si s’escau.
En tot cas, deixo aquí aquest apunt amb la intenció simplement de donar testimoni de l’acte i de la magnífica col·laboració de totes les persones que hi varen estar implicades.
Si voleu llegir moltes de les coses que al llarg dels anys he anat publicant en aquestes Totxanes sobre Estellés i aquest extraordinari poema podeu entrar aquí i anar llegint a poc a poc, amb temps, perquè hi ha força teca.
Ara veig que, curiosament, demà farà vint anys que vaig publicar el primer apunt en el que parlava del meu hàbit -que encara mantinc- de fer almenys una vegada a l’any una audició a les fosques, atenta i en solitari del ‘Coral romput’.
Diguem que aquell apunt va ser el principi.
Aquí el teniu, estic segur que us farà gràcia llegir-lo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!