Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

21 d'abril de 2022
0 comentaris

‘Guillermotta’, un magnífic espectacle del gran Jordi Vidal (i de Jordi Prat i Jordi Cornudella) (i 2).

(Vegeu aquí l’article anterior)

Si us fixeu en el cartell de l’espectacle -la imatge que il·lustra la capçalera d’aquest apunt i de l’anterior- segurament us cridarà l’atenció un cercle rodó de color vermell a la part de baix i a la dreta en l’interior del qual llegim: “Espectacle beneït per Guillermina Motta”, una precisió que podria semblar un pèl ingènua o fins i tot pueril però que, al meu parer, reflecteix la característica més notòria de ‘Guillermotta’: la seriositat dels seus plantejaments. I dels resultats que se’n deriven, és clar. Uns resultats ben grats per a la senyora Motta -que sempre ha estat una professional exigent- i, de retruc, per als espectadors.

Un exemple ben clar d’aquesta seriositat que em sembla tan lloable és la tria del repertori que escoltem al llarg dels vuitanta minuts que dura l’espectacle. Hauria estat molt fàcil tirar per la via gamberra i despatxar l’estona a base de barrila i brometes fàcils a partir del repertori més popular de la cantant. Però no, algun dels tres jordis responsables de l’espectacle va tenir el bon gust de decantar-se per una mostra de divuit cançons de les quals m’atreviria a dir que, llevat de tres o quatre, la majoria són poc conegudes -o gens- del gran públic. Cançons que si no m’erro trobem en discos com ‘Visca l’amor!’ (1968), ‘Remena, nena’ (1970), ‘Cançons que estimo per a la gent que estimo’ (1974), ‘Canticel’ (1976), ‘Dones, flors i violes’ (1980), ‘Una bruixa com les altres’ (1981), ‘Les Guillermines del Rei Salomó’ (1981), ‘Lluny de Malibú’ (1987), ‘Segons la lluna’ (1993) o ‘Íntim’ (1999), el que tanca la discografia de Guillermina Motta.

Amb aquesta sòlida tria ja tenim la primera pota de l’enginy ben afermada. La segona seria la feina del mestre Cornudella al piano -bastant més que un simple acompanyant- i una escenografia d’allò més funcional presidida, per cert, pel tamboret alt de Bocaccio al qual m’he referit en l’apunt anterior i que demostra de manera subtil la complicitat de la cantant amb l’espectacle.

La tercera pota d’aquesta esplèndida maquinària que és ‘Guillermotta’ la tenim en el descomunal treball de Jordi Vidal, Premi de la Crítica 2021 al millor actor de musical precisament per la seva feina en aquest espectacle.

Ell és qui des del primer minut defensa amb una empenta mereixedora dels bravos que recull al final un repertori amb registres molt diversos i una personalitat molt característica -la Guillermina– de la qual no busca ni la suplantació ni la imitació. Sense necessitat de forçar el gest, de tirar mà dels tòpics del transvestisme o d’estrafer la veu, amb una dicció perfecta, una tècnica envejable, un gran domini de l’espai escènic i una veu rica en matisos Jordi Vidal ‘és’ la Guillermina cantant a la manera de Vidal i ens fa present la vàlua d’una obra musical que, com passa tan sovint en els temps que corren, potser l’hem oblidada massa de pressa.

Penso en els temes inicials –‘Màgia’, ‘Una bruixa com les altres’ i ‘Segons la lluna’– que tenen la virtut de situar immediatament l’espectador en les coordenades que li ofereix l’espectacle, o en la delicada (i, alhora, cruel) història de ‘Lily’, en el Carner de ‘Cançó d’amor i d’amistat’ o, sobretot, en el que jo dic ‘moment Barbara’ -al meu parer el punt àlgid de ‘Guillermotta’– quan interpreta, seguides, tres cançons de la cantant francesa (quina gran peça, ‘Nantes’, redéu!) que fa quasi cinquanta anys Motta va incloure en el disc que, de manera ben significativa, va titular ‘Cançons que estimo per a la gent que estimo’. I no m’oblido de la, diguem-ne, apoteosi final (amb sorpresa i pregunta lingüística al públic incloses) que, naturalment, m’abstinc de detallar.

Ho deia en l’apunt anterior i ho repeteixo ara que tanco definitivament la paradeta: teniu encara dues oportunitats més de gaudir d’aquesta ‘Guillermotta’ al Teatre Condal: el dimarts vinent i l’altre (vegeu aquí com podeu obtenir les entrades).

Vejam, doncs, si estem per la feina…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!