Totxanes, totxos i maons

Com que aquest assumpte de les generacions em costa una mica de definir (una cosa similar em passa quan intento orientar-me enmig d’aquella sopa de lletres del LGTBIQ+ i un munt de coses més que hi pengen) aviso des del començament que la major part d’aquesta informació l’he copiat de Google. A cadascú el que sigui seu.

Començo:

Una generació es refereix a un grup de persones nascudes en un mateix període, generalment d’uns 15 o 20 anys. Des del segle XX, cada generació ha estat batejada amb un nom per definir-la: la generació grandiosa (nascuts entre 1901 i 1927), la generació silenciosa (1928-1945), els baby-boomers (1946-1964), la generació X (1965-1980), els mil·lennials (1981-1996), la generació Z (1997-2012), la generació Alpha  (2013-2024) i  la generació Beta, que inclou els nascuts a partir d’aquest 2025.

Així doncs, actualment al planeta hi conviuen vuit generacions diferents: des de les persones de més edat, últims supervivents de la generació grandiosa, fins als més joves, integrants de les generacions Alpha i Beta.

• La generació grandiosa (1901-1927) és la que va lluitar a la II Guerra Mundial. Ronald Reagan va dir que els membres d’aquesta generació “van salvar el món” quan eren joves.
• La generació silenciosa (1928-1945) és la generació que va créixer durant la Gran Depressió i la II Guerra Mundial. L’adjectiu “silenciós” és perquè se’n té una imatge de generació amb consciència cívica i força conformista. Només els més joves van tenir ràdio, i això va fer que tinguessin maneres d’informar-se i comunicar-se molt diferents de les generacions anteriors i de les que han vingut després.
• Els baby-boomers (1946-1964) són possiblement l’exemple més clar de generació determinada per la demografia. De fet, se’ls va batejar amb aquest nom pel creixement de natalitat que va haver-hi després de la II Guerra Mundial. La data que es marca com l’últim any dels baby-boomers, el 1964, correspon a l’inici de la comercialització de les primeres pastilles anticonceptives, que van portar un descens de la natalitat.
• La generació X (1965 i 1980) deu el seu nom a la novel·la del mateix nom, escrita per Douglas Coupland l’any 1991. Té taxes de natalitat relativament baixes, comparada amb la generació que la precedeix i la que la va succeir. La imatge que tenim de la generació X és la de joves que van créixer durant la revolució del divorci: molt independents, poc socialitzats, individualistes i un punt cínics. La generació X va ser la que va tenir una ruptura radical amb els valors establerts fins aleshores  i, de fet, va ser la primera que va trencar amb institucions com la família tradicional.

• Els millennials (1981-1996) són els fills de la generació del ‘baby-boom’. Inicialment se’ls va batejar com a generació Y, perquè van arribar després de la X, però han acabat rebent el nom de “millennials” perquè són la primera generació que va arribar a la majoria d’edat en el nou mil·lenni.. Durant la joventut van viure les guerres de l’Afganistan i l’Iraq, i la majoria van entrar a la vida laboral en plena recessió econòmica, fruit de la crisi de 2008. També varen viure les revoltes al voltant de 2011, com la Primavera Àrab, l’Occupy Wall Street o el 15-M. És la primera generació que lliga a través d’aplicacions i sovint se’ls ha acusat de ser materialistes, narcisistes i d’estar obsessionats amb la fama. La mala premsa dels millennials es va fer evident el maig de 2013, quan la revista “Time” els va dedicar una portada amb el títol ‘The me me me generation’ i una noia fent-se una selfie.

• La generació Z (1997-2012) són una generació amb molta sensibilitat pels afers relacionats amb la raça i el gènere. Segons Carol Galais: “No han crescut pensant-se que són especials, i això es reflecteix en un respecte molt gran per les interseccions d’identitats”. Si els baby-boomers van créixer durant l’expansió de la televisió, la generació X es va fer gran en plena revolució dels ordinadors i els millennials amb l’explosió d’internet, tota aquesta tecnologia ha format part de la vida de la generació Z des que van néixer. Han crescut amb les xarxes socials, la connectivitat constant i l’entreteniment sota demanda plenament instaurat. Pel que fa a esdeveniments històrics, estan marcats per la pandèmia del coronavirus.
• La generació Alpha (2013-2024) és la primera generació nascuda exclusivament al segle XXI. Algú els ha definit com “la generació més intel·ligent tecnològicament de la història, la que disposa de més béns materials i la que gaudirà d’una vida útil més llarga que qualsevol generació anterior”. És una generació que, com l’anterior, no segueix els mitjans tradicionals i s’informen a través de les xarxes socials i l’streaming.
• La generació Beta (2025-…) representarà el 16% de la població mundial l’any 2035 i molts dels seus membres viuran per veure el segle XXII. Per a aquesta generació el món físic i el digital seran indivisibles i representaran l’equilibri entre la hiperconnectivitat i l’expressió personal. Els algoritmes de la Intel·ligència Artificial controlaran els seus aprenentatges, les compres que faran i les interaccions socials. Tindrán una mentalitat més global, més centrada en la comunitat i més col·laborativa que cap de les generacions precedents. Que no els passi res…

Continuant amb la vocació d’aquest apunt per aclarir nomenclatures aprofito l’avinentesa per definir un concepte que darrerament s’està posant molt de moda: els expats.

Segons el portal linguístic de TV3 (o com collons es digui ara) un expat és una “persona amb un cert poder adquisitiu i sovint amb estudis superiors que resideix fora del seu país, generalment de manera temporal i per motius professionals” i segons la psicòloga Gabriela Encinas un expat és una persona amb recursos econòmics suficients que se’n va a viure a un altre país per raons diverses. Pot ser per feina, amor, afany d’aventura, jubilació… Algunes persones, però, no se senten còmodes amb aquesta definició i prefereixen que se’ls consideri nòmades, migrants, internacionals, ciutadans dels món o altres conceptes per l’estil.

El que sí que és cert que entre ‘turista’, ‘migrant‘ (o ‘emigrant’) i ‘expat’ hi ha diferències evidents que fan difícil que els termes es confonguin.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!