Totxanes, totxos i maons

Un cau ple de llibres. Així és com un passavolant descriuria l’espai ocupat per la botiga d’en Gaspar. Però un cau ple de llibres pot ser perfectament una llibreria. Només cal que al capdavant hi hagi un llibreter, no un simple venedor. La llibreria Maga era una cofurna de pocs metres quadrats a la cantonada dels carrers d’Amèrica i del Trobador, sí. Però quanta grandesa, saviesa i generositat va saber irradiar l’amic Gaspar des d’aquelles quatre parets atapeïdes de llibres fins al sostre.

I, deixeu-m’ho dir ara que començo l’apunt, també la Marina, la seva muller. La discreta i imprescindible MA a qui pertany la primera síl·laba del nom de la botiga.

Sóc incapaç de recordar per quines circumstàncies vaig entrar per primera vegada a la llibreria d’en Gaspar. El que sí que tinc clar és la data:  finals de 1972 o principis de l’any següent. L’època en la qual l’A. i jo, acabats de casar, vàrem plantar pis al carrer del Telègraf del Guinardó. Just a sota de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat.

Abans he esmentat les parets atapeïdes de llibres de can Maga i, de fet, he comès una inexactitud. Davant de l’entrada, en el punt de màxima visibilitat hi havia un espai lliure i molt especial amb un suro penjat a la paret, unes quantes fotografies clavades amb xinxetes i un rètol que deia “Els escriptors del Guinardó”. És a dir, Joaquim Carbó, Pep Albanell, Estanislau Torres, Anton Carrera, Josep Maria Illa, Antoni Cuadrench… Poc temps després s’hi incorporarien Miquel-Lluís Muntané, Màrius Serra i algun altre lletraferit més que ara no ve a tomb.

Com la majoria de gent de vàlua en Gaspar era home de feinejar molt i de figurar poc. Amb una excepció: la festa de Sant Jordi. Aquell dia es mudava com si anés al Liceu, treia la botiga al carrer i plantava un penó amb la bandera catalana a la porta de la llibreria.

La nit del 14 de juliol de 1986 un escamot feixista va atemptar amb sengles còctels Molotov contra la llibreria Joan Ballester, del carrer Consell de Cent, i la Maga del Guinardó. En el cas de la primera -un local estret i llarg- els estralls es varen concentrar a l’aparador i a l’entrada, però en el cas de la llibreria d’en Gaspar, petita com un cop de puny, les flames varen trobar les condicions idònies per propagar-se de seguida i devastar el local en pocs minuts.

(Continua -i acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!