Totxanes, totxos i maons

El passat cap de setmana vaig estar molt enfeinat fent tria, endreça i arxiu del munt de papers diversos que ha generat la commemoració dels cents anys del naixement de Joan Triadú. Un ‘Any Triadú’ que als meus efectes ha durat un parell d’anys ben bons ja que el primer indici del qual tinc notícia és del 18 de juny de 2020 quan la família Triadú em va enviar un missatge per WhatzApp -eren temps de confinament- en el qual em deia que havien pensat en la meva persona per exercir el càrrec de comissari de tots els actes i iniciatives que s’organitzessin arreu del país per recordar el centenari de Joan Triadú.

Una commemoració que, gràcies a la complicitat de la Generalitat de Catalunya és va convertir, fins al 31 de desembre de 2021, en ‘Any Joan Triadú’ i que s’ha allargat fins als últims dies de juny de 2022, coincidint amb el final del curs escolar. De fet, l’últim acte públic del centenari va ser la projecció pel Canal 33, la nit del dijous 30 de juny, del documental ‘Les postals de Joan Triadú’ que a través de TV3 a la carta podeu veure aquí.

Ara que hi penso, però, no puc tancar encara del tot la paradeta. Ara mateix, amb la col·laboració a mitges de la meva col·lega Susanna Àlvarez i Rodolès amb la qual ja portem unes quantes aventures literàries i editorials plegats, estic enllestint un llibre que crec que serà molt important: una antologia de 75 crítiques literàries publicades per Joan Triadú al llarg de seixanta-quatre anys a revistes com Ariel, Forja o Serra d’Or i al diari Avui. Un llibre que posarà en el nivell que li correspon la figura del Triadú prescriptor i crític literari. L’edita el Departament de Cultura i sortirà abans que acabi 2022.

L’altra feina que encara queda és redactar la Memòria del Centenari, però crec que amb les dades que des del primer dia he anat recopilant i digitalitzant serà una feina relativament assequible i no gaire exigent (espero) pel que fa a temps de dedicació.

També vull referir-me a un altre projecte de llibre que, pel que sé, no veurà la llum fins al 2023 i que té també molt interès ja que aplega la correspondència que al llarg de la dècada dels 40 varen mantenir Joan Triadú i Josep Palau i Fabre. Es tracta d’una iniciativa  de la Fundació Palau -no de l’equip del Centenari Triadú– i, per tant, no tinc gaire informació de les vicissituds del dia a dia del projecte. Espero que surti sense més demores de les necessàries perquè serà un llibre summament interessant i divertit. En dono fe a partir de les poques mostres que n’he pogut llegir.

Miro les tres capses d’arxiu que he emplenat (més una carpeta addicional dedicada a la revista Ariel de la qual Triadú va ser un dels cinc fundadors l’any 1945) i no puc evitar una ganyota de satisfacció i d’orgull per tanta feina desenvolupada. Dos anys a ple rendiment i que m’han fet oblidar molt sovint la meva condició de jubilat.

Vaja, que podríem dir que el meu mal sí que vol soroll…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!