Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
(La sèrie comença aquí)
(Vegeu aquí l’anterior apunt)
Hi va haver un moment en què aquell vague desig que teníem l’A. i jo d’anar algun dia a Trieste va començar a adquirir forma sòlida i tangible. Un moment que té data i lloc molt concrets.
Va ser el 20 de novembre passat a la llibreria Documenta. Abans de començar la classe sobre la ‘Commedia’ de Dante que des de fa tres cursos imparteix el nostre estimat mestre Francesco Luti li comentava al Joan T. –company del curs i home de coneixements amplis i molt sòlids sobre Itàlia— la nostra fascinació per Trieste quan em va dir una cosa que fins aquell moment jo desconeixia: la companyia Ryanair té un programa de vols regulars entre Barcelona i aquella ciutat.
Tot i que tenir tractes amb Ryanair forma part –al costat de la lectura d’El Periódico, El País i (la majoria dels dies) La Vanguardia española (*)— de la llista d’experiències tòxiques que el metge em va prohibir anys enrere si volia mantenir un equilibri mental raonable, vaig interessar-me de seguida per aquella possibilitat que m’acabava de descobrir l’amic Joan. I el millor de tot plegat va ser que aquella idea de muntar una expedició de cinc o sis dies a Trieste va quallar de seguida en unes quantes persones més del curs fins al punt de formar un grup suficient per començar a posar fil a l’agulla. Un grup iniciat al voltant de l’excels Dante que finalment ha aplegat tretze persones que són les que finalment hem fet el viatge entre els dies 4 i 9 d’abril.
(*) En aquesta llista de productes tòxics cal posar-hi també El Mundo, ABC i La Razón, per bé que són diaris amb els quals estic immunitzat perquè em sembla que no els he llegit (ni comprat) mai.
Per evitar allò que deia més amunt de tractar directament amb Ryanair ens vàrem posar en mans de la gent de Trinakria, una agència (vegeu-la aquí) experimentada en viatges per aquella zona i el resultat final ha estat summament satisfactori. Tant, que fins i tot els avions ‘ryanairencs’ s’han envolat i han aterrat a les hores previstes, no ens han perdut cap maleta i el personal, tant el de cabina com el de terra, ha estat molt amable. A cadascú, doncs, el que li pertoca.
Pel que fa a l’allotjament vàrem posar a l’Albergo della Posta (vegeu aquí), situat a la Piazza Oberdan, un indret cèntric i molt ben comunicat. Balanç també positiu: vàrem ser atesos molt bé.
Després de trenta-dos agradables viatges a Itàlia està molt clar que al darrere d’aquestes visites hi ha hagut un component de bona sort que cal no perdre de vista. I, sobretot, en les primeres visites. Les que, per dir-ho a la moda d’ara, ‘marquen tendència’.
Vull dir amb això que tant en la nostra llunyana estrena per terres de la Toscana com en l’estrena triestina d’ara mateix l’A. i jo hem tingut la gran sort de trobar persones enteses que amb el seu guiatge ens han ajudat a entendre i valorar tot aquell repertori de meravelles que ens envoltava.
Són les persones a les quals dedicaré el proper apunt.
(Continua aquí)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Trieste és una petita joia italiana, literària i amb una història geopolítica molt interessant!
És una ciutat sorprenent, tant el nucli urbà com els voltants, impregnats d’històries i amb un paisatge mozzafiato!
Nosaltres fa un parell d’anys que ens vam començar a interessar per l’organització de viatges a Trieste, i creiem que va ser una molt bona decisió, justament per la facilitat i la bellesa d’explorar aquestes latituds.
Gràcies pel teu article, Joan Josep!