Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

(Vegeu aquí l’anterior apunt)

Des de fa anys a la ciutat de Trieste i el seu entorn s’han instal·lat nombroses empreses relacionades amb les tecnologies més avançades i institucions internacionals especialitzades en l’àmbit de la recerca científica. Un fet al qual no és gens aliena la feina que s’està fent des de la universitat triestina. També val la pena recordar que en els primers anys setanta el manicomi de la ciutat va ser l’escenari d’unes experiències totalment innovadores pel que fa a la manera de tractar els malalts mentals que varen obrir la porta a allò que en els primers moments es va conèixer com ‘antipsiquiatria’ i que ha canviat definitivament el rumb posterior d’aquesta disciplina.

Per dir-ho de manera ràpida i entenedora, a Trieste es desenvolupen un munt d’iniciatives i, en la majoria dels casos, amb resultats d’excel·lència. Sense entrar en detalls de l’àmbit científic o psiquiàtric –que m’agafen una mica lluny pel que fa a les meves aptituds– destacaré un parell de pàgines web que demostren de sobres aquesta manera genuïnament triestina de fer les coses i de fer-les bé.

La primera és la pàgina TriesteMetro (vegeu-la aquí) que aplega una amplíssima llista de punts d’interès històric i cultural (vegeu-la aquí) perfectament descrits, documentats i situats en el mapa per tal de facilitar-ne la visita. Si, a més a més, la completeu amb aquesta altra pàgina titulada ‘Discover Trieste’ (vegeu-la aquí) podreu posar en pràctica allò que us vaig comentar en un dels primers apunts d’aquesta sèrie: per aprofitar al màxim el viatge, Trieste és una ciutat que cal llegir-la abans de visitar-la.

El logo de TriesteMetro

La segona pàgina digna de remarca (i molt!) és la del Museu LETS – Letteratura Trieste (vegeu-la aquí). Vegeu com es defineix el museu en la pàgina de benvinguda: ‘Un museu per llegir, fullejar, escoltar i mirar. Un museu en forma de quiosc, de llibreria i de sala de cinema. Un museu que en conté tres més i que parla quatre llengües. Un museu de paper i de píxels.’

Les quatre llengües a què fa referència aquesta presentació són l’italià, l’anglès, l’eslovè i l’alemany.

No m’allargaré gaire en les descripcions perquè la pàgina web de LETS és àmplia i generosa a l’hora de mostrar tots els continguts d’aquest insòlit i sorprenent espai que va obrir portes el mes de setembre de l’any passat a l’antic Palazzo Biserini, un edifici que en la mateixa planta baixa allotja també la Biblioteca Civica Attilio Hortis, molt freqüentada per Italo Svevo, present en forma d’estàtua just al davant de l’entrada.

Si coneixeu una mica la llengua italiana crec que aquest article (vegeu-lo aquí) que el 12 de setembre de l’any passat va sortir al diari La Repubblica us pot ser útil.

Tot just entrar a LETS – Letteratura Trieste el visitant troba un quiosc de diaris amb reproduccions d’exemplars històrics, mapes i altres recursos gràfics que expliquen la llarga i atzarosa llista d’avatars històrics pels qual ha passat la ciutat (vegeu aquí). El següent àmbit és la Llibreria dels Escriptors, amb un extens repertori d’autors, editors i altres protagonistes relacionats amb la literatura triestina (vegeu aquí). Tot seguit el visitant entra en una sala on es projecten fragments de pel·lícules filmades a Trieste (vegeu aquí). Les tres sales següents –les últimes del museu– estan dedicades a tres escriptors fortament relacionats amb la ciutat que ja tenien, en un altre indret, un museu que els era dedicat. El que fa ara LETS és reunir-los i posar-los a l’abast en una sola visita perquè es puguin percebre millor les característiques de cada autor en l’entorn general de la literatura triestina.  Són el Museo Svevo (vegeu aquí), el Museo Joyce (vegeu aquí) i el Museo Saba (vegeu aquí).

Abans d’acabar, uns consells de tipus pràctic:

• Ara com ara la visita a LETS -Letteratura Trieste és gratuïta i NO cal fer cap mena de reserva prèvia.
• L’únic dia de la setmana que l’espai tanca al públic és el dimarts.
• Per aprofitar al màxim l’experiència, sense presses ni neguits, una visita de dues hores pot ser suficient. Menys, no us ho aconsello.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!