Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Ep, que no se m’esveri ningú a la vista del títol d’aquest apunt perquè les coses –ho comprovareu de seguida– no són el que semblen. Comprendreu que després d’una sèrie com la que he dedicat durant tot un mes a descriure en nou capítols (vegeu-ne aquí l’inicial) les meves relacions amb Itàlia ara no em despenjaria amb quatre penjaments sobre les amistats que he fet en aquell país. Unes amistats que fins avui (‘i en bona hora ho digui’, com diria mon pare) han estat totes excel·lents.
Em refereixo més concretament als ‘faux amis’ o ‘false friends’, una tribu molt especial de mots amb què ensopeguem tan bon punt comencem a introduir-nos en una llengua nova. N’hi ha en totes les llengües, de ‘falsos amics’, i sempre en relació amb l’altra, la de sortida que, per regla general, és la que emprem habitualment. ¿A què em refereixo? Doncs a paraules que en aparença sembla que volen dir una cosa però que, a l’hora de la veritat, en volen dir una altra molt diferent.
Són els ‘library’, ‘commodity’ o ‘argument’ anglesos que no volen dir ni ‘llibreria’, ni ‘comoditat’, ni ‘argument’ sinó ‘biblioteca’, ‘mercaderia’ o ‘discussió’, per posar només tres casos de la llarga llista que podríem confegir. O els ‘carnet’, ‘quitter’, ‘dos’ o ‘constiper’ francesos que tampoc volen dir ni ‘carnet’, ni ‘treure’, ni ‘número dos’ ni ‘refredar-se’ sinó ‘bloc de notes’, ‘abandonar’, ‘esquena’ o ‘restrenyir’.
Aquestes setmanes de confinament –que, com ja sabeu, les he aprofitat per mantenir-me allunyat a tres habitacions del televisor i a practicar la llengua italiana– m’he anat trobant amb exemples de ‘falsos amics’ en la majoria dels casos italo-catalans tot i que de vegades també ho eren en relació al castellà, altrament conegut a casa com ‘llengua del 155’.
Per escalfar l’ambient avui us en posaré mitja dotzena i deixaré per a apunts posteriors la resta de la col·lecció. Una col·lecció que, com que no deixo de freqüentar la llengua italiana, és gairebé segur que entre ara i el següent apunt ja s’haurà incrementat. Perquè tingueu una idea de magnitud, us diré que, de moment, la llista ja té una cinquantena de mots. Som-hi, doncs:
- ACCIDENTI! : òndia!, maleït sia, dimoni!
- AFFOLLATO : atapeït, molt ple, abarrotat
- AUTISTA : conductor, xofer
- BADARE : vigilar, tenir cura
- BARATO : enganyat
- BRILLO : begut, alegre
(Continua i, de moment, s’acaba aquí)
Respon a Ramon Segret Sala Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia,
llegint avui l’entrada dels falsos amics he recordat un cas que li va passar a un amic meu a Itàlia. Si m’envia una adreça electrònica li explicaré el cas per si és del seu interès.
Felicitacions pel blog!