Totxanes, totxos i maons

No havia piulat fins avui perquè no fos dit que els tinc mania, però he de confessar que quan vaig veure els espots de la nova temporada de Fórmula 1 a TV3 -amb aquelles imatges pretesament èpiques i aquell to patèticament pedant amb què ens parlava en Merlos enmig d’una ambientació que semblava extreta de Màtrix- em vaig témer el pitjor.

I no, tu. Puc dir amb alegria -ho remarco: amb alegria- que durant la pretemporada els heroics i soferts assessors lingüístics…  (n’hi ha més)

… de Televisió de Catalunya han treballat a fons amb l’equip de locutors de la retransmissió. Almenys aquesta és la meva impressió després d’haver seguit la cursa d’avui -ep, només la cursa; no puc parlar ni dels prolegòmens (dormia) ni dels honors posteriors (he hagut de sortir)- i d’haver detectat una capa -sovint trencadissa, però existent- de vernís lingüístic que juraria que en temporades anteriors no hi era.

No es pot matar tot el que és gras, ja ho sé. Per això començo reconeixent l’avenç. I a continuació hi aporto les meves impressions sobre el resultat efectiu de tot plegat.

De vegades m’ha fet la impressió que els fallen les aplicacions exactes dels mots. Dit altrament, que senten campanes i no saben exactament d’on toquen. Hem sentit, per exemple, al senyor Merlos parlar de la goma d’uns pneumàtics que, segons ell, es pot “malmenar” (segur que volia dir “malmetre”), i tres o quatre vegades ens ha dit que un vehicle estava “embolcallat” al bell mig de dos cotxes que li feien la llesca (això darrer de la llesca ho poso jo, eh?).

També se’ns ha dit que dos pilots (Hamilton i Alonso, crec recordar) “no s’estan d’endergues” i que el ritme de cursa que començava a “emprémer”un altre pilot era més alt que abans que li canviessin les rodes. Parlant de Hamilton també se’ns ha dit (em sembla que ha estat el iaio Rosés, que cada dia va més a la seva) que entre aquest pilot i no sé qui més hi havia una diferència “abisal”, bonic camí del mig entre “abismal” i “abissal” que demostra que algun promptuari de català sí que se l’han posat entre pit i esquena aquests darrers mesos, aquesta colla.

Fins i tot hi ha hagut espai per l’arenga espontània quan el senyor Merlos, tot entusiasmat de cap a peus, ha ofert una vibrant exhibició d’eloqüència i recursos lèxics quan ens ha etzibat que s’ha de ser “borinot” i “estaquirot” per no admetre que les noves normes d’aquesta temporada aporten a les curses de Fórmula 1 una gran dosi d’emoció.  Més val així…

I que consti que no vull fer sang amb allò de: “traslladen Sebastian Vettel a través d’una moto”, per dues raons. Primerament perquè el directe ja propicia coses així. I, segonament, com a compensació perquè en cap moment -de l’estona que he estat jo escoltant, almenys- s’ha fet servir l’horrorós “Vitello” per parlar d’aquest jove i prometedor pilot alemany, com sí que es feia sistemàticament la temporada passada.

El mateix diria en relació a una altra perla: “Barichello és consistentment més ràpid que Jaume Alguersuari”. Coses del directe i avall…

Acabo ja reconeixent una vegada més a qui correspongui els esforços esmerçats. Cosa que no em priva de referir-me a una errada que em sembla que caldrà treballar de manera intensiva en els propers dies. Em refereixo a l’ús -nul- del mot “mentrestant” que a can Merlos i companyia ha estat alarmantment substituït per la forma “mentretant” (vuit o nou vegades) i la filigrana “entretant” (un parell o tres).

Que els ho expliquin -amb un dibuixet, si cal- fins que ho entenguin: mentre fan servir l’esgarrifós “mentretant” es perden l’oportunitat de fer servir el correctíssim “mentrestant”.

Pel que fa als nostres cal dir que han fet bon paper però sense sort: s’han quedat a la porta dels punts. El Jaume, onzè, i el Pedro, dotzè.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!