Totxanes, totxos i maons

Aquests dies em ve sovint a la memòria una expressió que quan jo era petit –parlo, per situar-nos, del primers anys 50– la sentia en boca de la gent més gran. La meva àvia i la meva tia, per posar un exemple ben real.

Eren els temps que la propaganda oficial del Règim franquista escampava a tort i a dret frases grandiloqüents com ‘Por el Imperio hacia Dios’, ‘Unidad de destino en lo universal’ (que, per cert, mai he acabat d’entendre què collons volia dir) i l’inefable terna ‘Una, grande y libre’ que solia acompanyar els crits patriòtics de ritual.

Sobre aquest darrer lema en concret recordo que la gent de fa setanta anys –si més no, la gent barcelonina que m’envoltava– l’aprofitava per integrar-lo –en pla burleta, no cal dir–  a les converses familiars. L’àmbit en el qual el català era ‘tolerado’.

(Com aquell poca-vergonya de més cap aquí que deia tot cofoi que el català el parlava ‘en la intimidad’).

‘Ja la farem, ja, l’españa grande amb tu…’ es deia sovint per retreure-li a algú, mig en broma, mig seriosament, que no feia bé del tot les coses que li pertocaven de fer.

I el que recordo més nítidament és la pronúncia d’aquell mot: un ‘aspaña’ amb les as ben obertes en el més pur estil xava-barceloní.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!