Del “Cançoneret de Ripoll”, (Empúries, 1986), de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993):
Enyore un temps que no és vingut encara
com un passat d’accelerada lluita,
de combatius balcons i d’estendards,
irat de punys, pacífic de corbelles,
nou de cançons, parelles satisfetes,
el menjador obert de bat a bat
i el sol entrant fins al darrer racó.
Em moriré, però l’enyore ja,
aquest moment, aquest ram, aquest dia,
que m’ha de fer aixecar de la fossa
veient passar la multitud contenta.
(10 de març de 1976)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!