Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Envoltat de detectius: nova visita a l’Escola Castella (1).
Als seguidors habituals d’aquestes Totxanes els alumnes i els mestres de l’Escola Castella són referències que els resultaran molt familiars. Un bon dia d’octubre de 2021 vaig rebre un correu de l’Eva R. en el qual es definia com ‘una mestra motivada’ i que em va donar una de les alegries més grans que he tingut en els quasi vint anys d’existència d’aquest Bloc. Gràcies a aquest primer contacte, l’Escola Castella va ser la protagonista d’una experiència preciosa que vaig explicar en una sèrie de nou apunts el primer dels quals era aquest i que us recomano que els torneu a llegir per si us cal refrescar memòria de cara a la continuació d’ara mateix.
El cas és que en una de les meves últimes visites vaig comentar a la directora i a alguns mestres que el barri del Raval on està situada l’Escola -i, més concretament, la zona de la Ronda de Sant Antoni, la plaça de la Universitat i la plaça de Castella– varen ser els escenaris de la meva infantesa i joventut fins que, a finals de 1972, vaig deixar el barri i la casa dels pares perquè, en casar-me, passava a instal·lar-me en un altre barri barceloní: el Guinardó.
Aquell dia vaig explicar-los que, de petit, cap al 1956, quan els diumenges sortíem amb els pares d’oir Missa a l’església dels Mercedaris mon germà i jo jugàvem en un solar que hi havia just al costat i que, de fet, era el que quedava d’un edifici que havia estat destruït per un dels nombrosos bombardeigs aeris que va patir la ciutat i molt especialment el nucli antic durant la guerra. Certament, havien passat vint anys des d’aleshores però les restes de l’edifici, colgades de terra, encara hi eren i formaven una improvisada zona de jocs on els infants jugàvem (tot i que els nostres pares ens controlaven perquè no ens embrutéssim gaire, que anàvem empolainats de diumenge; endiumenjats, vaja).
Una altra cosa que vaig comentar als mestres era que, just al costat de l’Escola (aleshores ‘Grupo Escolar Castilla’) en un reclau que encara avui fa la façana a tocar del carrer Tallers, hi havia una xurreria on molts diumenges els pares compraven una paperina de xurros que ens menjàvem després de dinar (els recordo deliciosos, generosament ensucrats pel noi que ens despatxava, que ja ens coneixia) i una bossa de paper de color groc plena de patates fregides que ens menjàvem allí mateix tot esperant que al final, quan ja era buida, mon pare o jo mateix la infléssim i la féssim petar amb un soroll sec i molt especial que encara sento dintre del meu cap.
Un dels mestres, l’Òscar, em va dir que allò que els explicava l’interessava molt perquè portava de cap la preparació d’una sèrie de classes dedicades a conèixer al llarg d’un curs unes quantes històries centrades en la Barcelona de totes les èpoques i situades en els diversos barris de la ciutat. I allò que explicava jo, que havia viscut a fons el barri de fa cinquanta anys, podria servir com a il·lustració -com unes ‘pàgines viscudes’, vaja- d’aquella zona del Raval situada a tocar de l’Escola.
Com que sóc xerraire de mena ja us podeu imaginar que no em vaig fer gens de pregar i em vaig posar a la seva disposició per fer una classe a partir del moment que ell tirés endavant el seu projecte.
Fa unes setmanes l’Òscar es va posar en contacte amb mi per dir-me que ara era l’ocasió, que el treball amb els seus alumnes anava avançant -no ho he dit, l’Òscar és el professor del grup de cinquè: els nois i noies de la mateixa edat que la meva néta Mila; és a dir, nascuts l’any 2012. (ep! una classe que es diu ‘Els detectius’, poca broma)- i que ara era el moment oportú de fer una sessió dedicada al seu/meu barri: el Raval. Però no un Raval qualsevol sinó ‘el Raval que envolta l’Escola’, que és el nom que em vaig empescar i amb el qual he treballat tot el temps que he estat preparant la trobada.
Una trobada que hem fet aquest matí i que em sembla que ha estat summament profitosa. Pels ‘detectius’ segurament (les cares dels nanos no solen enganyar), i amb tota certesa per a mi que he passat una estona plenament feliç. A més a més, pel que m’ha dit el professor en el grup de alumnes -que són vint-i-cinc- avui, tot i ser dilluns, no ha faltat ningú. Molt bé, detectius!
En els propers dies miraré de fer un resum de les coses que els he explicat i, sobretot, de tot el que he procurat de transmetre’ls més enllà de l’anècdota que representa la visita puntual a un monument o a un espai històric.
Vejam si me’n surto.
(Continua aquí)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Joan Josep…com sempre, m’has encantat en les teves explicacions. M’ha agradat molt veure’t per l’escola. Ja formes part d’aquest claustre!.
I els i les nostres alumnes de cinquè segur que gaudiran d’un savi com tu i amb les ganes que hi poses! .
Una joia tenir-te.
Eva R. La mestra motivada