Totxanes, totxos i maons

Ara fa quatre anys em va arribar la notícia que Enric Barbat, un dels membres fundadors dels Setze Jutges, tornava a editar un disc després de quasi un quart de segle de silenci.

Un cop aconseguit (no és fàcil comprar segons quins discos catalans) em va faltar temps per escoltar-lo amb atenció i, de resultes de tot plegat, vaig escriure una sèrie de quatre apunts en la que explicava l’admiració que des de sempre he sentit per Barbat.

Una “batalleta” en quatre capítols -vegeu-ne aquí el primer- que em consta que va interessar a força gent ja que des de fa una bona temporada figuren entre els apunts més llegits en els quasi sis anys d’existència d’aquestes Totxanes.

L’any passat, també si fa no fa per aquestes mateixes dates, vaig tornar a parlar d’Enric Barbat (vegeu aquí) per dos motius. El primer era l’aparició d’un nou disc -“El sac del nòmada”– i el segon era la publicació de la pàgina web del cantant. Una pàgina neta, clara i molt ben estructurada a través de la qual es podia accedir a la compra dels seus dos últims discos i en la qual jo demanava que s’hi incorporés tota la discografia barbatiana.

Aquell desig meu ja és una realitat i per tant podeu entrar a la pàgina de Barbat -l’he posada en la columna dels meus enllaços recomanats que trobareu a la dreta de la vostra pantalla- i escoltar totes les cançons de tots els seus discos des de 1964: LP’s, singles, EP’s i discos compactes.

Això m’ha permès recuperar, per exemple, “Núvols de setembre”,  un disc de 1976 que tinc en vinil i que és una petita meravella que no us hauria de passar desapercebuda: “La casa del cel”, “El vals dels immortals”, “I love you”, “Vol de perdiu”, “El més fals dels animals”… són cançons que us recomano ferventment i que us alçaran la moral amb la força d’uns inspirats arranjaments fonamentalment guitarrístics.

A finals de la setmana passada em va arribar un sobre des d’una adreça de Menorca que vaig identificar al primer cop d’ull. Contenia “Camí de tornada”, un altre disc nou de trinca d’Enric Barbat que m’ha tingut ocupat aquest cap de setmana i que em sembla una obra digna de remarca sobre la qual penso parlar detalladament més endavant.

Precisament perquè no vull incórrer en allò que ahir mateix (vegeu aquí) criticava de companys que han publicat comentaris de discos que no es poden trobar en el mercat esperaré fins al moment que Barbat -que renuncia voluntàriament als circuits de comercialització- el pengi al seu web perquè tothom el tingui a l’abast.

De l’exemplar en format CD que tinc -cuinat, cosit i planxat amb procediments totalment domèstics- l’amic Barbat em diu: “Com tu, el rebran tots els que sou fidels amics meus, després el penjaré a la pàgina web perquè tothom pugui accedir-hi gratuïtament…”

Si algun seguidor d’aquestes Totxanes té interès a rebre el disc en format CD que m’ho faci saber (*). Em comprometo a canalitzar totes les peticions cap a l’autor.

—————————————————————————————— 

(*) Ja sabeu el procediment: feu click damunt el “jotajotai” de sota del títol de l’apunt i allí trobareu la meva adreça de correu electrònic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!