Totxanes, totxos i maons

Llegeixo en el compte de Facebook de la poeta Dolors Miquel un text que descriu l’origen dels noms dels vuit vents principals i recordo com, ara fa tres setmanes, vaig veure’ls indicats en el petit monòlit que hi ha a la punta del Molo Audace de Trieste. Aquell dia, com cada vegada que he de recordar l’ordre dels vents, vaig tirar mà d’una formidable regla mnemotècnica que em serveix per recordar-los: la ‘Jota marinera’, de Maria del Mar Bonet.

Escric, doncs, aquest apunt amb la intenció de deixar fixada aquesta informació. Tant per recordar-la jo com per si li pot ser útil a algú més.

El Molo Audace al capvespre

La placa amb el record del vaixell ‘Audace’ i els vuit vents del món

Com diu Dolors Miquel, la major part dels noms de la rosa dels vents tenen origen romà.

Tramuntana (N): Procedeix del llatí transmontanum que vol dir “d’enllà de les muntanyes” o de “l’altra banda de les muntanyes”. Quan els romans veien que el vent venia del nord deien que aquell vent aplegava a Roma des de més enllà de les muntanyes que hi ha al nord d’Itàlia, és a dir, transmontanum dels Alps.

Gregal (NE): Els romans es referien al vent que venia de la direcció nord-est com el provinent de Grècia;  és a dir, graegale, que vol dir “referent als grecs”.

Llevant (E): La paraula llatina de la qual deriva és de levante, que vol dir “aquell que s’alça” fent-hi referència al sol, és a dir, per on surt el sol.

Xaloc (SE): Aquest nom no ve del llatí sinó de l’àrab, ve de la paraula shalúq, que vol dir suau o fluix.

Migjorn (S): El seu nom prové dels termes mig i jorn (giorno en italià) en al·lusió al pas del sol per la meitat del seu curs, per tant, quan el sol està al sud.

Garbí o Llebeig (SO): La paraula Llebeig deriva de la veu llatina libs que vol dir “de Líbia”, perquè és d’allí des d’on bufa el vent. El mot Garbí ve de la paraula àrab Tarabulus al-Garb que és com es diu Trípoli en àrab.

Ponent (O): Prové de la paraula llatina ponente, que vol dir “que es pon”, allà on es pon el sol. És a dir, que el ponent és aquell vent que bufa des d’allí on es pon el sol.

Mestral (NO): En la península itàlica el vent que bufa amb més freqüència és el del nord-oest, oest, per aquest motiu l’anomenaven magistrale, que vol dir “mestre”, “principal”. D’aquest mot llatí en la península ibèrica al passar el temps se’n va derivar la paraula mestral.

I ara li passo la paraula (cantada) a Maria del Mar Bonet:

Jota Marinera (1969)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!