Totxanes, totxos i maons

Aquest apunt d’avui el podria haver titulat d’unes quantes maneres. Per exemple ‘Meravelles dels Blocs’. O podria tenir una estructura de carta-conte adreçada a la Mila i al Tom, els meus dos nets. També podria haver-lo titulat ‘Una mestra motivada’, però finalment he optat per la solució més descriptiva de totes les que tenia entre mans encara que sigui una mica més llarga que les altres alternatives.

Val a dir, però, que en tots els casos el títol s’ajustaria a la realitat d’uns fets gairebé màgics que intentaré explicar en aquest apunt i en algun altre que el seguirà. Per una banda, ha quedat demostrat una vegada més que portar escrits més de quatre mil apunts des de 2004 en aquest Bloc és una font de felices coincidències i d’inesperades sorpreses. Com la d’ara. Però deixeu-me que comenci la història pel començament i així no ens perdrem cap dada per entremig:

El 26 de maig de 2017 vaig publicar aquest apunt. Llegiu-lo ara i veureu que parla d’un llibre que va ser premiat en el concurs de contes infantils que cada any convoca l’hospital de Sant Joan de Déu, especialitzat, precisament, en malalties dels infants. Me’l va regalar el Salvador, un bon amic seguidor d’aquestes Totxanes des de fa un munt d’anys (i que em coneix tant que no va dubtar ni un instant de fer-me arribar el conte amb la certesa que no em deixaria indiferent) que, a més a més, durant bona part de la seva vida laboral -ara ja està jubilat- va tenir molta relació amb l’esmentat hospital.

L’apunt va fer el seu recorregut i va quedar arxivat a la pila d’escrits al costat dels seus germans del Bloc. Esperant fortuna. Talment com aquells missatges dintre d’una ampolla que els nàufrags dels tebeos llancen al mar en espera d’algú que els arribi a llegir.

I quatre anys després el missatge va arribar a unes mans molt especials. Unes mans que el 24 de setembre m’escrivien un correu electrònic -amb ‘Els ulls d’en Bao’ com a tema de presentació- que començava dient: “Hola, Joan Josep. Soc Eva, mestra de l’Escola Castella de Barcelona, al Raval.”

Després de comentar-me unes quantes coses que ja detallaré en l’apunt de demà, el missatge s’acabava amb un “Espero que em puguis llegir i entendre… soc una mestra motivada.” que, com us podeu imaginar, em va arribar al fons de l’ànima.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!