Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

29 de gener de 2013
1 comentari

Els refranys: les coloraines de la parla.

Una de les conseqüències que la progressiva uniformització i degradació de la parla quotidiana estan deixant en les nostres converses és la pèrdua de l’ús dels refranys, les frases fetes i les expressions genuïnes. Es tracta d’un empobriment progressiu i imparable, relativament recent i molt em temo que irreversible.

Molts de nosaltres recordem -considereu, si us plau, que aquest “nosaltres” remet a la gent de la meva edat: 60 repicats- la manera com els nostres avis empraven amb tota naturalitat una parla esquitxada de sentències i mostres de la saviesa popular “de tota la vida”. És a dir, que els havia arribat per via oral dels seus majors i les havien incorporat sense cap problema als seus sistemes habituals de comunicació.

¿Recordeu Venerando Mallons, el protagonista de “L’home de la maleta”, de Ramon Solsona? La manera de parlar d’aquell home ens atrapava de seguida perquè véiem que en qualsevol circumstància o situació sabia com i quan havia d’incrustar en la seva conversa els recursos expressius adients per omplir-la de coloraines, encara que de vegades atemptés frontalment contra la normativa.

No es tracta en absolut de disposar de més o menys grau de cultura. És una altra cosa. Més aviat em remetria a factors com la sensibilitat vers la llengua; també el respecte, és clar. I una certa agilitat mental per saber aplicar en cada moment la frase que millor escau.

El repertori de diccionaris de modismes i frases fetes i de recopilacions de refranys i sentències populars que avui tenim a l’abast no és escàs, però em fa la impressió (admeto que no sóc especialista en la matèria i que, per tant, em puc equivocar) que són edicions que, ja sigui per manca de tiratge, per servituds de la moda o per la distància que imposa el temps, han caigut en desús.

Sortosament, des de fa un parell de mesos disposem d’un llibre pràctic i alliçonador, documentat i convincent, rigorós i llegidor –“Els 100 refranys més populars”, de Víctor Pàmies i Jordi Palou (Cossetània Edicions)- que pot ajudar a recuperar-nos una mica de la pèrdua que deploro.

El llibre va sorgir de resultes de la crida que el març de 2010 Víctor Pàmies va fer als lectors del seu bloc personal “Raons que rimen”, el més important dedicat a la paremiologia catalana, perquè li fessin saber per correu electrònic quins deu refranys catalans els venien primerament al cap. L’única dada identificativa que Pàmies demanava als participants era el lloc d’on procedien amb l’objectiu d’establir, si era possible, un cert mapa de variants dialectals paremiològiques.

El procés de recollida d’informació va durar una mica més de tres mesos i va aplegar l’aportació de 1.205 persones que van generar un corpus fraseològic de prop de 12.000 refranys. Un cop pres en consideració l’abast de tot aquest material la intenció inicial de fer un “Top Ten” dels refranys catalans va evolucionar fins a convertir-se en una llista de 100 refranys. Els que en el moment de fer l’enquesta, fa tres anys, estaven en la memòria dels participants.

L’aportació de Jordi Palou -ànima d’iniciatives tan remarcables com RodamotsMinimàlia entre altres- ha estat la de completar el perfil de cada refrany amb una (i de vegades més d’una) referència literària o periodística en la qual el refrany en qüestió hi és present.

Cent fitxes, doncs, molt ben documentades (significat i aplicacions, variants dialectals que la gent hi ha aportat, etimologia, referències textuals…) que fan d’aquell recull un llibre summament útil pels temps que corren.

Un ventall d’un centenar de referències que van des de “Qui no vulgui pols que no vagi a l’era”, el més votat amb quasi un 34 per cent de citacions, fins a “Músic pagat no fa bon so”, el que tanca la llista amb un 2 per cent, i que configuren un llibre divertit i instructiu que es pot llegir a glopets, per qualsevol ordre i en tot moment. Sobretot en aquells dies que ens sentim en deute amb el tresor -intangible, entranyable, sense preu- de la llengua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!