Totxanes, totxos i maons

Els premis literaris i les absències de 2024

(Article publicat a la revista Serra d’Or, 783. Març 2025)

2024 ha estat un any carregat d’aniversaris significatius: hem commemorat el segle i mig del naixement de la promotora cultural Isabel Llorach, els cent anys dels naixements de Vicent Andrés Estellés i Montserrat Vayreda i de les morts d’Angel Guimerà i Joan Salvat-Papasseit i, a més a més, el centenari de la fundació de la Revista de Catalunya.

Però sens dubte la protagonista de la celebració més entranyable ha estat l’actriu Teresa Cunillé que el 22 d’octubre va complir cent anys envoltada d’amics i amb el reconeixement i l’estimació de tot el món teatral.

Els premis a obra nova

Com és tradicional, la llista de guardons de l’any comença la nit del 6 de gener amb el Premi Josep Pla concedit a “La germandat de l’àngel caigut”, de Jaume Clotet; el 15 de gener el Premi Anagrama de novel·la va ser per a Clara Queraltó amb “Com el so d’un batec en un micròfon”; el 19 de gener, en el marc dels Premis Tiana Negra, el Memorial Agustí Vehí va ser per a Lluís Riera Porta, el Premi Trajectòria per a Olga Xirinacs i el Trajectòria de Traducció per a Eduard Castaño; el 20 de gener els Premis Ciutat de Palma varen distingir Maria Escalas, en narrativa, i Marina de Cabo, en poesia; i el 30 de gener el Premi Ramon Llull va ser per a la “Història d’un piano”, de Ramon Gener.

El 8 de febrer el Premi Carlemany el va guanyar Gisela Pou amb “Retorn a Douglas Row”; i el 15 de febrer l’obra guanyadora del Premi Enric Valor de literatura juvenil va ser “Les papallones del kebab”, de Lliris Picó.   

El mes de març va començar amb el Premi Maria-Mercè Marçal de poesia a “Les hores ferides”, de Ricard Garcia; el 10 de març els veterans Premis Recull de Blanes varen distingir Jaume Capsada, Clara Ballart, Carles Batlle, David Moré, i Xavier Ferré; i el 24 de març Paula S. Piedad va emportar-se el Premi de Poesia Martí Dot amb “La represa del plaer”.

El 10 d’abril Adrià Targa va guanyar el Jocs Florals de Barcelona amb l’obra “Acròpolis”; i el 20 d’abril el Premi de Poesia Cadaqués a Rosa Leveroni va ser per a “Thanks for the Dance”, de Carla Marco.

El 6 de maig el Premi de Poesia Josep M. López Picó el va guanyar Àngels Moreno amb “Clinamen”; el 15 de maig el Premi Roc Boronat va ser atorgat a Carles Durà per “L’Àlex del somriure”; el 18 de maig en el marc dels Premis Ciutat de Tarragona el Premi Pin i Soler de narrativa va ser per a Marta Soldado, el Tinet de narrativa curta per a Ramon Macià, el Vidal Alcover de traducció per a Marc Donat pel projecte de traduir ‘La vida al Mississipí’ de Mark Twain, i el Montserrat Abelló a la trajectòria en el camp de la traducció va ser concedit a Anna Casassas; el 28 de maig Greta Sibling va guanyar el Premi Amadeu Oller de poesia amb “Ecografia”; i el 29 de maig els Premis Alfons el Magnànim València varen ser per a Vicent Borràs, en narrativa, i Andreu Blai, en poesia.

L’11 de juny el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica el va guanyar “El cor del balneari”, de Teresa Sagrera; i el 17 de juny el Premi BBVA Sant Joan va ser per a “Jo soc l’última plaça”, d’Alba Gómez Gabriel.

El 5 de juliol el Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater el va guanyar Eduard Marco amb ‘Dolors’; el 6 de juliol el Premi d’Assaig Ricard Torrents va anar a mans de Jordi Romeu Rovira per “Les bicicletes i els dies”; i el 8 de juliol el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic va ser declarat desert.

Passat el parèntesi d’agost el 17 de setembre es van atorgar els Premis Literaris de Girona: el Premi Prudenci Bertrana de novel·la va ser per a “Cornèlius, l’almogàver” de Pilar Rahola, el Miquel de Palol de poesia per a “L’estranger a casa”, de Josep-Anton Fernández, el Carles Rahola d’assaig a “L’escriptori de la Seu”, de Salvador Sabrià, el Ramon Muntaner de literatura juvenil a “Bereshit”, de Teresa Muñoz, el Cerverí a la millor lletra de cançó per a “Cendres”, d’Anaïs Vila, el Premi Lletra per a projectes digitals a “LiteraCura’T”, de Lídia Gàzquez i Raquel Casas i el Premi Aurora Bertrana de traducció a la versió de ”Maria Antonieta”, de Stephan Zweig, feta per Ramon Farrés.

El 17 d’octubre, en el marc dels Premis Cruïlla de narrativa infantil i juvenil, el Premi El Vaixell de Vapor va ser per a Montserrat Feliu, i el Gran Angular per a Jordi Ortiz; el 22 d’octubre el Premi Emili Teixidor per a primers lectors el va guanyar Núria Figueras amb “En Martí Multitasca no vol perdre el temps”; el 26 d’octubre, els Premis Octubre de València varen donar el següent resultat: el Premi Joan Fuster d’assaig per a “El bell viatge. Kavafis a la cultura catalana”, d’Eusebi Ayensa, el Vicent Andrés Estellés de poesia per a “Els afores”, d’Isabel García Canet, el Pere Capellà de teatre va ser concedit ex-aequo a Eva Saumell i Carla Rovira, i finalment l’Andròmina de narrativa va ser declarat desert; el 30 d’octubre el Premi de Novel·la Curta Just M. Casero va anar a mans d’Elisabet Jané per l’obra “Coses que passen”.

El 5 de novembre el Premi Proa de novel·la el va guanyar Eva Comas-Arnal amb “Mercè i Joan”; el 22 de novembre, en el marc dels Premis de Gandia, el Joanot Martorell de Narrativa el va guanyar “Les ànimes fidels”, d’Helena Rufat Casals, i l’Ausiàs March de Poesia “Insomni”, de Salvador Ortells; el 15 de novembre, en el marc dels Premis Literaris de Lleida el Premi d’Assaig Josep Vallverdú el va guanyar Pere Bosch i el Màrius Torres de poesia Carles M. Sanuy; i el 25 de novembre el Premi Documenta va ser concedit ex aequo a Irene Zurrón i Víctor Recort.

El 10 de desembre el cartell dels Premis de la Nit de Santa Llúcia va destacar els següents guardonats: el Sant Jordi de Novel·la per a “Somiàvem una illa”, de Roc Casagran, el Carles Riba de Poesia a “Tan bonica i tirana”, de Blanca Llum Vidal, el Mercè Rodoreda de Contes a “Elefants”, de Toni Güell, el Josep M. Folch i Torras de novel·les per a nois i noies a ‘L’extraordinària vida d’un gos a les últimes”, de Joan Berlanga, el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil a “L’ascens dels rebels”, de Mariona Bessa, el Muriel Casals de Comunicació al professor Xavier Giró, i el Premi Internacional Joan B. Cendrós al projecte Bona Gents; el 12 de desembre els Premis Ciutat d’Alzira varen donar els següents guanyadors: el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira a “El blau al meu costat”, d’Eva Moreno, el Carme Miquel de Narrativa Juvenil a “Crit ofegat”, de Maria Vàzquez, el Vicent Silvestre de Narrativa Infantil a “Es lloguen cervells”, d’Alícia Toledo, el Premi de Poesia Ibn Jafadja a “Carn d’oblit”, de Ramon Guillem, el d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta a “Memòries d’un vagó de ferrocarril”, d’Antoni Martí Monterde, el Palanca i Roca de teatre a “Frontera”, de Ferran Joanmiquel, i finalment el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General va ser declarat desert.

Premis de la crítica, guardons i honors

La relació de premis a obres publicades comença el 30 de gener amb el premi Òmnium a la millor novel·la catalana de 2023 per a Imma Monsó amb “La mestra i la Bèstia”

El 2 de febrer els Premis Ciutat de Barcelona varen distingir a Roser Vernet per “Lo mig del món”, Mar García per “La història dels vertebrats”, i Marta Pera per la seva versió d’”Orlando”, de Virginia Woolf; el 14 de febrer es va concedir el Premi Joaquim Amat-Piniella a “La mestra i la Bèstia”, d’Imma Monsó; i el 15 de febrer el Memorial Pere Rodeja el van obtenir la llibreria El Drac d’Olot i el periodista Xavier Antich.

El 13 de març Albert Jané va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i el 24 de març el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada va ser per a “Les cendres a la piscina”, de Laura Gost.

El 3 d’abril els Premis Crítica Serra d’Or varen fer públic el següent veredicte: el premi de Novel·la a “Triomfador”, de Joan Jordi Miralles, el de Poesia a “La llum mirada”, de Vicenç Llorca, el d’Assaig a “La cinta vermella”, de Fèlix Fanés, el de Còmic a “El museu’, de Sagar i Jordi Carrión, el de Traducció a Lola Badia per “La mort del rei Artús”, el de Literatura infantil a “La lletra que tot ho canvia”, text de Ramon Besora amb il·lustracions d’Albert Asensio, el de Literatura juvenil a “Els contes de Lesbos”, d’Àngel Burgas amb il·lustracions d’Ignasi Blanch, el de Literatura juvenil (coneixements) a “Una ciutat a Mart”, de Guillem Anglada-Escudé, Sheddad Kaid-Salah Ferrón, Miquel Sureda i Eduard Altarriba, el de Còmic a “Llibre de les bèsties”, de Ramon Llull i dibuix de Pep Brocal, el de millor Espectacle de Teatre a “Tot el que passarà a partir d’ara”, de Joan Yago i dirigit per Glòria Balañà, el de millor Espectacle de Dansa a “Celebration. Un ball parlat”, de Montse Colomé, el Trajectòria teatral a Nao Albet i Marcel Borràs, el d’Aportació teòrica al I Simposi Internacional ‘Dramaturgues catalanes del segle XXI, creació, traducció i crítica’, organitzat per Adriana Nicolau i Gemma Pelissa, el de Recerca (humanitats) a “Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII”, de Joaquim Albareda, el de Recerca (ciències) a “Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació”, de Jordi Ruiz-Olmo i David Camps, i el Catalanística a “Catalonia: A New History”, d’Andrew Dowling. El 12 d’abril els Premis Cavall Verd varen ser per a “Jazz”, d’Àngels Gregori, en poesia i en traducció poètica “Hermètica definició”, de Hilda Doolittle feta per Odile Arqué; el 20 d’abril els Premis de la Crítica Catalana varen ser per a “La necessitat”, de Pasqual Farràs, en narrativa, i “Arran de gel”, de Marc Granell, en poesia; el 20 d’abril el Premi Cadaqués a Quima Jaume var ser per a Montserrat Rodés en atenció a la seva trajectòria; el 21 d’abril l’Institut Estudis Catalans va concedir el Premi Prat de la Riba a Raimon per la seva trajectòria poètica i de divulgador d’autors clàssics; i finalment el 22 d’abril Antonina Canyelles guanyava el premi Jaume Fuster dels escriptors catalans.

El 2 de juny els Premis Ictineu de ciència-ficció i literatura fantàstica van destacar com a millor novel·la publicada el 2023 “Un àngel cruel”, d’Edgar Cotes i com a millor conte “Els pirates de Hemingway”, d’Hèctor Rivadeneyra; el 21 de juny premi Joan Crexells va ser per a “Una història és una pedra llançada al riu”, de Mònica Batet; i el 27 de juny el Premi Llibreter va ser per a “Xacona”, de Jordi Massó, i “Materials de construcció”, d’Eider Rodríguez.

El 2 de juliol el Premi El Setè Cel de Salt a la millor novel·la publicada el 2023 va ser atorgat a “Aterratge”, d’Eva Piquer; el 10 de juliol Joaquim Albareda va guanyar el Premi Ferran Soldevila de Biografies, Memòries i Estudis Històrics amb “Vençuda però no submisa”; i el 16 de juliol es va saber que el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català era per a Pilarín Bayès i el Premi Difusió per a Marc Giró.

El mes d’octubre va començar amb la concessió a Ferran Torrent del Premi de les Lletres Valencianes; i uns dies després el Premi Pen Català va ser per a la traducció de “Materials de construcció”, de la basca Eider Rodríguez, feta per Pau-Joan Hernández.

El 3 de desembre es van atorgar Creus de Sant Jordi a Salvador Oliva, poeta i traductor, i a Carme Torras, matemàtica, informàtica i escriptora; uns dies després el Premis de l’Obra Cultural Balear varen guardonar Eliseu Climent, el diari Ara Balears, l’empresa Agromart, l’historiador i editor Lleonard Muntaner, Miquel Sbert, la companyia La Fornal, la cantant Maria Hein i el professor Josep Lluís Pol i Llompart; el 17 de desembre Irene Solà va guanyar la Lletra d’Or amb “Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres” i en la Nit de l’Edició el Premi Atlàntida va ser per al paleontòleg i escriptor Juan Luís Arsuaga, el Memorial Fernando Lara per a la llibreria Sendak (Barcelona) i el Premi Ángel Crespo a Marta Pera per la traducció al català de ‘Cartes a la meva mare’, de Sylvia Plath.

Les baixes de l’any 2024

El balanç, sempre trist, de les defuncions de 2024 s’obre el dia 8 de gener amb el productor, guionista i director de cinema Ventura Pons, traspassat als 78 anys; i continua amb l’historiador Miquel Izard Llorens (16 de gener, 89 anys); el fotògraf i foto-periodista Horacio Seguí (18 de gener, 93 anys); la poeta, video-artista i agitadora cultural Ester Xargay (19 de gener, 63 anys); el periodista i crític teatral Joan Anton Benach (10 de febrer, 87 anys); les poetes Maria Teresa Bertran i Rossell ‘Teresa d’Arenys’ (12 de febrer, 71 anys) i Clara Mir Maristany (20 de febrer, 86 anys); l’escriptor i traductor al neerlandès dels gran clàssics de la literatura catalana Bob de Nijs (21 de febrer, 93 anys); el lingüista i traductor Joaquim Mallafré (22 de febrer, 82 anys); la filòloga, germanista i traductora Pilar Estelrich (21 de març, 71 anys); la periodista cultural i presentadora de televisió Anna Pérez Pagès (28 de març, 49 anys); el sacerdot, escriptor i director de la revista ‘Saó’ Emili Marín (31 de març, 83 anys); el filòsof, professor i polític català Josep Maria Terricabras (77 anys, 16 d’abril); la historiadora, crítica d’art i professora Mercè Vidal i Jansà (73 anys, 19 d’abril); el catedràtic de Literatures Hispàniques Medievals i expert en el Quixot Francisco Rico (81 anys, 27 d’abril); el crític i historiador del cinema i professor de l’Institut del Teatre Joan Enric Lahosa (77 anys, 11 de juny); el poeta i narrador illenc Biel Florit (79 anys, 12 de juny); la llicenciada en Física i escriptora especialitzada en literatura de viatges Anna Maria Briongos (77 anys, 25 de juny); l’escriptora i editora Rosa Regàs (90 anys, 17 de juliol); l’escriptor, poeta, editor i gestor cultural Àlex Susanna (66 anys, 27 de juliol); el poeta, narrador i assagista Josep Miquel Servià (76 anys, 8 d’agost); l’historiador de l’art i director de l’Institut Amatller d’Art Hispànic Santiago Alcolea Blanch (73 anys, 10 d’agost); el filòleg, professor i escriptor mallorquí Josep Antoni Grimalt i Gomila (86 anys, 22 d’agost); l’expert en genealogia i heràldica i referent de la lluita per l’alliberament gai Armand de Fluvià (92 anys, 6 de setembre); el poeta, assagista i bibliotecari de Catarroja (País Valencià) Ramon Guillem (65 anys, 20 de setembre); el novel·lista, historiador i periodista Josep Tomàs Cabot (94 anys, 12 d’octubre); l’escriptor i guionista Miquel Obiols (79 anys, 27 d’octubre); el músic i fundador del grup Coses Ton Rulló (74 anys, 28 d’octubre); el sacerdot i escriptor Pere Ortís (93 anys, 29 d’octubre); el poeta eivissenc d’origen algerià Jean Serra (71 anys, 20 de novembre); el poeta i activista cultural a Reus Antoni Nomen (71 anys, 2 de desembre); l’escriptor valencià especialitzat en narrativa juvenil Joan Pla (82 anys, 8 de desembre); l’escriptor mallorquí i activista cultural Guillem Frontera (79 anys, 9 de desembre); el cantautor castellonenc Fèlix Cartal,‘Fèlix Estop’ (82 anys, 17 de desembre); l’arabista i filòloga valenciana Carme Barceló i Torres (75 anys, 27 de desembre); i tanca la llista la poeta, narradora i farmacèutica de Cervera Rosa Fabregat i Armengol (91 anys, 30 de desembre).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!