Totxanes, totxos i maons

El diumenge de la setmana passada La Vanguardia va encartar un monogràfic especial dedicat als IV Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català. Lector habitual de diaris com sóc des de fa una pila d’anys, em sembla que he desenvolupat un sisè sentit per detectar quan, en aquest invent dels monogràfics, hi ha matèria interessant o quan -en la majoria dels casos, ai las- la informació que apleguen no m’interessa en absolut.

No em va fallar la intuïció quan vaig decidir conservar el suplement dels Gaudí i examinar-lo amb calma durant uns quants dies abans de la gran festa de lliurament. I amb la intuïció una sospita: darrere d’aquelles 28 pàgines carregades d’esforç, talent i feina ben feta em semblava detectar la petja d’una persona molt concreta: la Montse Majench, directora des de fa uns mesos de l’Acadèmia del Cinema Català i responsable de gestionar els aspectes tècnics i administratius de l’ens que presideix l’actor Joel Joan.  (n’hi ha més) 

Quan vaig acabar de mirar el suplement em va faltar temps per enviar-li un correu en el qual li exposava la meva sospita i la felicitava pel resultat. Efectivament, pocs minuts després ella mateixa em confirmava els detalls de la “currada” amb un afegitó d’allò més significatiu: havia aconseguit distribuir amb La Vanguardia 305.000 exemplars del monogràfic! Tot un èxit.  
 
No hi ha cap mèrit en la meva intuïció. Simplement conec des de fa vuit anys la Montse, hem treballat junts durant força temps i sé -perquè ho he experimentat directament- de tot el que aquesta dona d’ulls petits i somiadors és capaç d’aconseguir a cops d’entusiasme, tossuderia i convicció. Quin gran fitxatge que han fet, a can cinema català… (i quina peça s’han deixat perdre en un lloc que jo sé).

Al llarg de la setmana passada els diaris varen anar avançant detalls de la festa de lliurament dels premis que es faria el dilluns 6 de febrer al teatre Artèria del Paral·lel i que, lògicament seria transmesa per Televisió de Catalunya. El programa que anunciaven -un homenatge al musical- prometia força i així, trencant un dels meus costums, ahir, després del “Crackòvia”, vaig mantenir-me al peu del canó per asistir des del menjador de casa a la gala dels IV Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català.

(continuarà amb “Crònica d’una gala vista des del menjador de casa”)