La primera persona a qui vaig sentir, fa una pila d’anys, la dita que més val caure en gràcia que d’un cinquè pis va ser la meva àvia Juanita, que es veu que per segons quines coses tenia un geni molt especial. No sé exactament quin estrany mecanisme d’associació d’idees se’m va activar però el cert és que ahir, mentre llegia la llista d’obres que el Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya ha considerat que reunien mèrits suficients com per ser finalistes de la sisena edició del Premi Llibreter que s’atorgarà d’aquí a tres setmanes se’m va fer present amb tota la seva cruesa la frase de la meva àvia. Sí, noi: més val caure en gràcia que d’un cinquè pis. (n’hi ha més)
El Premi Llibreter forma part del grup dels denominats genèricament “premis de la crítica”, un selecte i reduït lot entre els quals n’hi ha de tan veterans com el Creixells, el Serra d’Or, el de la Crítica Catalana o la Lletra d’Or, entre uns quants més que trobareu detallats aquí. A diferència dels premis convencionals els de la crítica juguen a fons el paper del prestigi i la qualitat contrastada ja que els llibres que hi opten estan ja publicats i, per tant, han iniciat el seu trajecte per les llibreries camí del discret oblit o de l’èxit editorial.
No ens enlluernem, però. La majoria d’aquests premis tenen el seu instant de glòria als papers el dia que se’n proclamen els veredictes i la resta de l’any dormen en el calaix de les andròmines que no existeixen. Vull dir amb això que sembla que la parròquia litèrària d’aquí -editors, opinadors, autors, llibreters i lectors- encara no té prou assumida la importància i la credibilitat (el prestigi, vaja) que premis com aquests tenen més enllà de les nostres fronteres… tret del Premi Llibreter que, vés per on, sembla que ha caigut en gràcia i cada vegada que algun mitjà, opinador o paparreta del ram se’l posa a la boca és per desfer-se en lloances com si fos el paradigma a seguir. La marededéu de tots els premis que es fan i es desfan, com si diguéssim.
És justament per aquest motiu que trobo sorprenent que enguany els llibreters hagin optat, a l’hora d’elaborar la seva acreditadíssima tria, per destacar set llibres: sis d’autors estrangers i un altre -un a l’engròs: “Reconstrucción”, d’Antonio Orejudo- d’autor espanyol i ningú fins ara se n’hagi fet creus. ¿Què ha passat en aquests darrers mesos en la literatura catalana perquè cap membre del sanedrí llibreter que decideix sobre la composició de la llista de finalistes no hagi considerat digne de remarca cap llibre català? ¿No han cridat, per ventura, l’atenció d’aquests senyors llibres com els de Porcel, Cabré, Joan-Lluís Lluís, Rendé o Empar Moliner (per esmentar estrictament els que han guanyat recentment algun altre premi de la crítica)?
I que consti que la meva queixa no la centro en l’absència d’obres en català en l’edició d’enguany sinó en els criteris de tria, que no els acabo d’entendre. I ho dic perquè el 2003 va passar exactament el mateix amb els espanyols. ¿Què va passar, doncs aquell any en la literatura dels nostres veïns? ¿Havien marxat d’any sabàtic tots els bons?
M’he entretingut a fer una mica d’estadística de la mitja dotzena d’edicions celebrades fins ara del Premi Llibreter i el resultat ens diu que el jurat ha distingit com a finalistes un total de 42 llibres: 21 d’autors estrangers, 10 d’espanyols i 11 de catalans. Pel que fa als guanyadors (5 fins ara) la cosa ja va d’una altra manera: 3 estrangers (Márai, Baxter i Coetzee) i 2 espanyols (Cercas i de Hériz). Aquí encara no hem mullat. I, pel que ja es pot veure, fins l’any que ve bona nit i tapa’t.
Davant de tot això potser podríem concloure que el Llibreter és, com tants altres, un premi amb alts i baixos, amb dèries particulars, amb encerts i amb patinades. Tan senzill com això, sense tanta tonteria mediàtica i sense tants escarafalls dels quatre intel·lectuals profunds de sempre.
La saviesa popular torna a ser-me útil per acabar amb una altra dita de l’àvia Juanita que també va com anell al dit: “Cria fama i posa’t a jeure”. Què n’eren de savis, els nostres vells…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!