Totxanes, totxos i maons

Aquests dies en els quals festegem els setanta-cinc anys de l’A. han tingut moments molt especials sobre els quals segurament escriuré alguna cosa.

Ara, però, em centro en una imatge (*) que, tal com jo la interpreto, il·lustra molt bé una de les facetes del que podríem denominar ‘ofici d’avi’: explicar històries als nets.

Situem-nos: nou del matí del dissabte 10 d’agost. Hotel l’Almadrava, a Roses. L’Escala al fons i tota la badia de Roses a l’abast de la nostra mirada. Agafo en Guiu, el meu net més nou (13 mesos) i li començo a explicar què va passar el dia de fa moolts anys, quan un vaixell grec que baixava per la Mediterrània va descobrir aquell meravellós indret i com a poc a poc varen enfilar la proa cap al que poc després seria Emporion, la primera colònia que varen fundar els grecs en aquesta part de la península.

En Guiu, relaxat després de la son nocturna, m’escoltava i mirava cap als llocs que jo li anava assenyalant. Naturalment sense entendre-hi res més enllà de la música d’unes paraules dites amb la veu coneguda de son avi.

Unes paraules que l’avi va aprendre fa molt temps d’un periodista que es va dir Manuel Brunet i que l’any 1925 (l’any que ve en farà cent!) va escriure un llibret deliciós que va titular de manera no menys deliciosa ‘El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries” (vegeu aquí).

Ep! Feina d’avi és, també, deixar encàrrecs als que venen darrere. I aquest n’és un: recuperar de la meva biblioteca aquest llibre -la base de dades us indicarà la posició exacta on el trobareu- i d’aquí a, posem, quinze anys llegir-ne en veu alta amb en Guiu el capítol inicial des d’aquest mateix racó de l’Almadrava.

Anoteu-vos-ho a l’agenda. Ja teniu feina.

—————————————————————————

(*) Cop de barret per a la Sílvia, mare del Guiu, fotògrafa de categoria i autora d’aquesta imatge.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!