Totxanes, totxos i maons

Repassant aquests dies alguns llibres que tinc per casa sobre l’apertura de la Via Laietana i el que s’han convingut en denominar ‘la invenció del Barri Gòtic’ he retrobat la figura del banquer i polític Manuel Girona, l’home que va promoure la construcció del Canal d’Urgell i que a finals del segle XIX, davant dels dubtes institucionals sobre com s’havia d’enllestir la façana de la Catedral de Barcelona, va tirar pel dret afrontant ell sol el pagament de les obres que varen deixar l’històric edifici amb l’aspecte que ara coneixem.

Tot plegat m’ha fet pensar en un llibre que fa uns anys vaig comprar i que encara no havia llegit: “Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX”, de la doctora Lluïsa Pla i Toldrà (de fet, és la seva tesi doctoral) publicat l’any 2014 gràcies a una beca de la Fundació Noguera que, a més a més, és qui edita el llibre.

M’adono que, al costat d’aquest, tinc acumulats uns quants llibres del mateix estil que tampoc he llegit però que poso en llista per agafar-los tan bon punt acabi amb el de la doctora Pla. Són: “Els Desvalls i Catalunya. Set-cents anys d’història d’una família noble catalana”, de Josep Fernández Trabal (Pagès editors, 2013); “Los Vallseca en El Laberinto. Un linaje de Barcelona”, de Carlos Desvalls, marquès de Llupià, (Milenio, 2015); “La família Figueras, els senyors de Bellesguard”, de Josep M. Figueras i Bas, (autoeditat, 2016), “Els Güell”, d’Andreu Farràs (Ed. 62, 2016); i, per acabar, faré una nova lectura -la tercera, si no m’erro- de l’imprescindible “Quinze generacions d’una família catalana”, de Martí de Riquer (Quaderns Crema, 1998).

Com es pot veure tinc lectura planificada per a una llarga temporada. Un programa que estic segur que em portarà un munt d’agradables sorpreses i de curiositats i coneixements que fins ara ignorava. El començament, amb el llibre sobre els Girona, no podria presentar-se millor. Ho dic pel paràgraf amb què l’autora tanca l’apartat de la introducció dedicat als agraïments. Un apartat que comença donant les gràcies a la Fundació que manté viva la memòria del notari Raimon Noguera, continua amb un ampli esment al doctor Jordi Nadal, inspirador i director de la tesi, segueix amb un reconeixement als descendents actuals de la família, especialment Ignasi de Puig i Girona, i acaba amb aquest deliciós text:

“El suport més incondicional, l’he rebut de la meva família, que ha patit directament els sacrificis que implica un treball d’investigació sense cap queixa, amb un sentit del deure, de l’afecte i de la comprensió que, des que vaig néixer, em continuen deixant feliçment perplexa.”

“Feliçment perplexa”: una manera de definir els seus sentiments que, francament, trobo difícilment superable. Felicitats, Doctora Pla. De tot cor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!