Totxanes, totxos i maons

‘El violinista’ és una de les obres més conegudes i remarcables de l’escultor Pau Gargallo (vegeu aquí). L’any 1920, poc després de la seva elaboració, l’obra va ingressar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (o com es digués aleshores el MNAC) i noranta anys després, el 2010, va haver de retirar-se de les sales on s’exposava a causa del seu lamentable estat de conservació.

(Vegeu aquí la fitxa tècnica de la peça).

Amb el pas del temps es va descobrir que l’escultura de Gargallo s’estava fent malbé a causa d’un procés de corrosió irreversible generat per la incompatibilitat entre l’ànima de fusta que hi havia en el seu interior i el revestiment de làmines de plom que l’envoltava i li donava la forma final. Un procés químic que es denomina ‘carbonatació’ i que ja havia deteriorat una quarta part de la superfície interna de les esmentades làmines.

A la vista de la situació el mes d’abril de 2016, els Amics del MNAC varen posar en marxa una campanya de mecenatge —‘Salvem El violinista’ (vegeu aquí)– que gràcies a la resposta solidària de 266 mecenes va poder recaptar els 46.000 euros que es necessitaven per restaurar la peça.

(Vegeu aquí l’article que el 2 de febrer de 2025 va publicar El Punt Avui sobre aquesta restauració).

Àlex Mesalles va ser el tècnic responsable de la restauració de la peça (vegeu aquí els detalls de la seva feina amb l’escultura de Gargallo) i en el vídeo d’aquí sota trobareu explicat com va anar tot el procés:

Com ja haureu vist en el vídeo, el nucli de fusta original ha estat substituït per una peça idèntica de material plàstic inert feta amb una impressora 3D.

Ara, un cop retornat al seu lloc d’exposició en el Museu, podem tornar a contemplar ‘El violinista’ de Pau Gargallo amb tota la seva esplendorosa bellesa. I molt a prop seu –en una vitrina a part– la base de fusta original en la qual es poden veure perfectament els forats que va fer l’artista per clavar-hi els claus que subjectaven les peces de plom. De passada, podem observar també les marques amb llapis que va fer per organitzar la feina i, fins i tot, les seves inicials PG per indicar-ne la paternitat tot i que sabia que aquella signatura quedaria oculta.

Oculta… fins que un segle després ha recuperat protagonisme i queda a la vista de tothom.

El passat 24 de febrer, per celebrar el retorn de l’obra a les sales d’Art Modern del Museu, ‘El violinista’ va ser presentada amb tots els honors en la pàgina web dels Amics del MNAC (vegeu-la aquí).

No seria just acabar aquest apunt sense fer cap esment a la persona que va inspirar Pau Gargallo i li va servir de model. Es tracta del violinista Francesc Costa i Carrera (vegeu aquí), un intèrpret que es va fer molt popular entre els artistes plàstics del començament del segle XX no només per l’extraordinària destresa que exhibia amb l’instrument sinó també per les seves especials característiques físiques, principalment el rostre afectat pel pas de la verola i la inconfusible tofa de cabells indòmits que el coronava.

Acabo, doncs, amb un parell d’imatges del músic perquè jutgeu vosaltres mateixos.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!